No saps què has d’estudiar? És una carrera de futur? Hi ha feina d’això? Amb aquest article intentaré donar resposta com a desenvolupador i també com a professor d’un cicle formatiu orientat a videojocs. Per sort (o per desgràcia), el desenvolupament de videojocs és un món en el qual val molt més el que has fet que allò que se suposa que saps fer, és a dir, tenir un títol. La forma més “senzilla” d’entrar a una empresa és tenir un bon dossier de mostres de treball.

Aleshores, és ben fàcil entrar a, per exemple, Naughty Dog o Ubisoft, oi? Només cal fer un fotimer de videojocs, presentar un dossier ben gruixut sota el braç i voilà. Òbviament, no. No val tenir 200 jocs cutre saltxitxeros i, encara que fos així, acabar un joc (per molt simple que sigui) no és una tasca fàcil.

Miyamoto no va estudiar Disseny de videojocs a la universitat, sinó Disseny Industrial. La majoria de game designers ho són després de molts anys de provar què funciona i què no”

Per això he afegit cometes al “senzilla” de la introducció. És possible fer un joc sense tenir estudis, així com filmar una pel·lícula sense saber res de teoria del cinema o compondre una cançó sense estudiar solfeig. Fins i tot és possible fer un gran joc, una bona pel·lícula o una cançó que sigui un hit sense haver estudiat res. Però no és comú ni està a l’abast de tothom. La majoria de mortals hem d’estudiar per interioritzar la teoria i ser capaços d’utilitzar-la per crear aquestes obres.

De la formació tradicional a l’especialització

Els graus sobre videojocs són quelcom relativament nou. I ara en trobem de tots els sabors: cicles formatius, graus universitaris, màsters, cursos… Tota aquesta oferta formativa no existia fa 15 anys. Miyamoto no va estudiar Disseny de videojocs a la universitat, sinó Disseny Industrial. La majoria de game designers ho són després de molts anys de provar què funciona i què no. No hi havia un llibre de text sobre com dissenyar videojocs. Ara n’hi ha centenars.

Així doncs, cal estudiar? Tota la informació està disponible lliurement, sigui a Internet o en llibres publicats, però bé que podem llegir llibres de física quàntica i adonar-nos que no entenem res. Sempre és millor tenir un ensenyament estructurat des de la base, si pot ser impartit per gent que treballa en el sector i que sap les necessitats que hi ha a escala professional.

Què és millor, doncs? Cicle formatiu, curs especialitzat o potser grau universitari? Aquí tinc una mica de biaix, ja que sóc professor d’un cicle formatiu, però intentaré ser el més objectiu possible.

Cicle formatiu

Els cicles formatius que s’ofereixen actualment són cicles que ja existeixen reenfocats al món dels videojocs. Per una banda, tenim el DAM-ViOD, que no és més que un cicle DAM (Desenvolupament d’Aplicacions Multimèdia) amb les seves assignatures aplicades a videojocs.

Per exemple, a programació es fan videojocs en comptes de problemes genèrics) i bastants mòduls d’especialització com Game Design. Això és el que dóna el sufix ViOD (Videojocs i Oci Digital), fent una mena de 2×1: tens un títol igual de vàlid que l’original, però et donen el temari amb “amb una mica de sucre” i assignatures extra.

Cicles d’art 3D

El mateix ocorre amb els cicles d’Art 3D per a videojocs, que solen ser els d’animació 3D per a cinema adaptats i/o ampliats a videojocs. Quant a temari, els cursos especialitzats acostumen a ser similars, tot i que potser aprofundeixen una mica més atès que no han de seguir un pla de Formació Professional. La diferència és el títol obtingut, que és propi de l’escola.

Graus universitaris

Un cas semblant és el dels graus universitaris de disseny de videojocs. Aquests títols no són homologats (encara), així que és complicat que els reconeguin a l’estranger. Això no passa si s’opta per estudiar una Enginyeria Informàtica i després es fa un Màster en Creació de Videojocs com a especialització.Aquesta última opció, per cert, seria la meva recomanació si us interessa el desenvolupament de videojocs a nivell tècnic i profund; mai sobren bons enginyers/es.

Però els videojocs no només viuen de programadors/es. També calen artistes (2D i 3D), músics, màrqueting, gestió d’empreses… Perfils molt útils, però dels quals no em consta que hi hagi especialització per a videojocs.

Una oferta formativa que es consolida més ràpid que el teixit laboral del mateix sector

Sobre si hi ha futur i feina treballant en videojocs… Depèn. Ara mateix hi ha una mena de bombolla formativa i estan sortint molts graduats que no poden ser absorbits pel teixit empresarial, ja que encara està acabant de formar-se.

A aquest país no tenim una indústria del videojoc consolidada, sinó majoritàriament petites empreses que van tirant. Sí, tenim un grapat de grans companyies instal·lades a Barcelona i les seves proximitats, com ara Ubisoft, King o Social Point, però tampoc poden (ni necessiten) donar treball a tothom. Per tant, tenim un munt de gent que ha estudiat per desenvolupar videojocs i difícilment podrà entrar al món laboral només aplicant per una oferta de feina. És aquí on entra el dossier de mostres.

Ubisoft va ser de les primeres grans companyies en establir seu a Catalunya (1998)

Actualment, amb només una titulació no faràs molt, però ja et pot ajudar a superar la primera barrera d’entrada. La diferència la fan els qui es mouen. Per aquest motiu, trobo més interessant estudiar quelcom que et permeti tenir un pla B si no te’n surts. Una titulació que no sigui únicament i exclusivament per al desenvolupament de videojocs, ja que és jugar-s’ho tot a una carta.

I, per descomptat, cal treballar molt. Només s’aprèn a fer videojocs fent videojocs. Per sort, és una forma molt divertida d’aprendre’n.