Sempre és d’agraïr que es desenvolupin videojocs que ofereixin un rentat de cara al que ja està establert; no sempre surt bé, però val la pena intentar-ho. De fet, no són poques les opcions entre les quals podem escollir en l’actualitat. Molts estudis trenquen barreres i plasmen la seva fórmula amb personalitat. Avui vull donar protagonisme a ARMS, un títol al qual no li havia donat una oportunitat fins ara tot i ser dels primers que van arribar amb la Nintendo Switch. És un d’aquells videojocs que passen massa desapercebuts pel que realment són. Molts de nosaltres segurament el vam jutjar i sentenciar sense deixar que ens mostrés tot el seu potencial. Endinsem-nos-hi ara!

Cops de puny en espiral

Us imagineu un joc de lluita en 3D en el qual els braços s’estiren o s’arronsen i cadascun d’ells compta amb unes propietats i moviments únics? No? Doncs Nintendo, reina de les sorpreses, sí que ho va pensar. Realment es tractava d’una molt bona idea, però alhora molt complicada d’aplicar. No obstant això, la veritat és que el resultat és digne d’admiració. Hem de tenir en compte que aquest tipus de jugabilitat corre el perill de convertir-se en un intercanvi bastant poc estratègic de cops de puny a la babalà, però hem d’admetre que ARMS és molt més profund i difícil de dominar del que sembla.

Són 5 els pilars que componen (sota el nostre punt de vista encara no gaire experimentat) la recepta de l’interessant jugabilitat d’ARMS: la protecció, puny dret, puny esquerre, el salt i l’esquivada. No són els ingredients més sorprenents del món, però sí que ho són la forma d’aplicar-los i els sistemes estratègics que s’hi construeixen al damunt. És un videojoc fàcil d’aprendre i entretingut, però ràpidament es torna monòton si ens quedem en aquest esglaó bàsic. ARMS es llueix i li podem treure tot el suc quan assimilem les mecàniques i dominem la seva profunditat “oculta”. Molts de nosaltres vam caure en l’error de menysprear-la sense prou coneixement de causa.

ARMS

Així doncs, si us aixequeu amb ganes de destrossar qui se us posi al davant, feu memòria que no podeu llançar cops de puny a tort i a dret; si el nostre rival és prou àgil per evitar-los, no ens podrem defendre de la ventada que segurament rebrem de tornada. Com he comentat, els braços dels personatges es poden allargar o contraure, però el jugador/a pot anar molt més enllà jugant amb un munt de condicionants. Per exemple, podem fer un efecte amb els braços per enganyar al rival, llençar els dos punys de manera simultània (això ens permetrà atrapar a l’altre lluitador o lluitadora) o dirigir un cop directe als morros; cadascú és lliure d’escollir la tàctica amb la qual se senti més còmode.

Ara bé, el rerefons total del joc el trobem al salt i a l’esquivada; sembla molt senzill, però creieu-me que no és tant fàcil com a la majoria de jocs de l’estil. Cada lluitador té un pes físic que condiciona el moviment i les seves fortaleses i debilitats. Un personatge gros es mou més lent, però té més potència física. En canvi un personatge més lleuger es podrà moure amb més fluïdesa sobre l’escenari.

A més a més, podreu escollir entre un munt de guants diferents amb propietats úniques: alguns pesen més, altres congelen al rival, altres el persegueixen per inèrcia… Haureu de preparar la vostra estratègia fent balanç de tots els factors i tenir en compte com és i què porta el vostre enemic per maximitzar les vostres possibilitats de victòria. El nivell de lluita és important, però també ho és la preparació prèvia!

ARMS

Entreteniment per donar i regalar

Esteu de sort tant si us agrada el joc local com la competició en línia, ja que ARMS és un dels pocs títols de lluita amb el qual us assegureu entreteniment inesgotable si arribeu al punt de treure-li el suc. Hi ha els modes clàssics com l’arcade o el duel, però també podem escollir entre alguns altres força originals: voleibol, basquet, diana i “lucha por Hedlok”, que tracta d’aconseguir una màscara que amplia la força física; qui la tingui primer juga amb la carta guanyadora.

Cal destacar que també podreu jugar per moviment amb als joy-con. Aquest és un dels punts que creiem que, contra pronòstic, va jugar en contra d’ARMS. Els primers tràilers promocionals es van centrar molt en el joc per moviment, fent semblar la jugabilitat molt desenfadada i casual. Això va provocar el rebuig d’una gran part del públic aficionat als jocs de lluita; Nintendo no va saber connectar amb un target que no es va donar per al·ludit. En canvi, va congeniar amb un sector probablement més casual que es va emportar una decepció quan va comprovar que no es tractava d’un innocent Wii Sports. Tot va sortir al revés, vaja.

Per altra banda, els temes musicals escauen de meravella al joc. Peces excitants que us mantindran enganxats i enganxades a la pantalla i que faran que l’experiència sigui total. Els efectes de so també són molt acurats; si pareu bé l’orella, escoltareu sons de motllos en diverses seccions del joc (com als menús o enmig d’un combat). També podreu escoltar el públic tornant-se boig a les graderies… Compte que no us emocioneu massa i llenceu els joy-con a prendre pel sac!

En conclusió, us recomanem ARMS si us agraden els jocs de lluita; aporta singularitats interessants que altres referents del gènere no us poden oferir. Ara bé, si no sou amants de la lluita, fixeu-vos-hi bé abans de donar el pas, ja que potser no us acaba d’agradar tant com us pensàveu. De tota manera, sigui com sigui, és un videojoc que sempre heu de tenir al vostre radar. Li donareu l’oportunitat?