El món del videojoc retro continua en ebullició. Més enllà del debat estèril del col·leccionisme i l’especulació, el cert és que milers de persones es mouen per rememorar consoles antigues, màquines dels 80/90 o aquells videojocs que van marcar la seva infantesa. Gaudir d’un espai dedicat al videojoc en la seva época més mitificada. I un dels millors llocs per fer-ho, no només a Catalunya i Espanya, sinó que m’atreveixo a dir arreu del món, és la Retrobarcelona.
I és que aquest cap de setmana, 16 i 17 de maig, s’ha celebrat l’onzena edició de la Retrobarcelona, que amb diferència és la fira de videojocs més longeva que tenim a casa nostra. I lluny de patir un desgast fruit d’una possible monotonia o cansament del públic any rere any, el cert és que continua sent un èxit amb majúscules. Tant, que han batut tots els rècords amb 9.000 assistents que han pogut gaudir de més de 8.000 metres quadrats de botigues, exposicions, activitats i fins a 400 punts de joc originals arcade i de la vella escola.
Celebrada una vegada més al recinte de la Farga de l’Hospitalet, la fira continua oferint un bon balanç entre espai, comoditat i zones d’interès per a tots els públics: arcades per tot arreu, pinballs, màquines de ball, sistemes de conducció… i moltes paradetes, tant de videojocs com d’artistes o d’altres productes relacionats amb el retro. Alhora, també hi havia espais per a conferències i exposicions, com la del Museu del Videojoc de Catalunya.
Enguany, però, destaquem dos moments clau. El primer, l’assistència i conversa de dues compositores llegendàries: Michiru Yamane (Castlevania) i Yoko Shimomura (Street Fighter i Kingdom Hearts). Va ser màgic veure-les en directe davant d’un públic apassionat, com si tornéssin a ser nens escoltant aquelles melodies per primera vegada.
I el segon, l’anunci de reedició del singular videojoc Gaudí: Barcelona no Kaze, que per commemorar el centenari de la seva mort, l’editora Shinyuden n’ha adquirit els drets i arribarà aquest any a PC i consoles actuals amb traducció al català! Publicat el 1989 exclusivament al Japó, va ser una aventura gràfica que ens situava en una Barcelona que es preparava per l’esclat dels Jocs Olímpics, i en què havíem d’investigar una sèrie de delictes i casos criminals que feien trontollar l’Estat, passant per monuments emblemàtics com la Casa Batlló, la Sagrada Família o el Parc Güell.
Si hi sumem la participació de figures destacades de les xarxes i la comunitat, com la nostra estimada Simmer Valenciana, Deborah Lopez, Pazos 64, Reseñas Cortas, Salva Fernández o Raquel Cervantes, entre altres, la fira, lluny de caure en la monotonia, s’acaba convertint en una cita imprescindible que se supera any rere any, no només pels amants acèrrims del retro, sinó també per a famílies (no té preu veure fills jugant al Tetris o a un Super Mario clàssic amb els pares) i, al final, qualsevol persona que vulgui passar un bon dia envoltada de passió pels videojocs.
Per acabar, si enguany us l’heu perduda i voleu tenir una altra oportunitat, us recordem que la Retrobarcelona també serà present al SAGA Barcelona Game Fest, nascut recentment fruit de la fusió de les tres fires de videojocs més importants de casa nostra: SAGA, Barcelona Game Fest (IndieDevDay) i la mateixa Retrobarcelona.