Quina il·lusió ens fa veure els nostres videojocs preferits anunciats i amb data de llançament, eh? Quan en sabem de la seva existència, automàticament guardem uns quants calerons per l’ocasió. Així doncs, el mateix dia de sortida ja estem ben d’hora davant de la nostra botiga de confiança per desembutxacar uns 50 euros de mitjana i emportar-nos-el corrents a casa per devorar-lo. Pràcticament sense tenir temps ni de introduir el disc o cartutx a la consola, ens assabentem que tindrà tres paquets de contingut descarregable de pagament, cadascun per 25 euros. Ens toca els nassos, però passem per la pedra. No obstant això, s’estrena uns mesos després una edició més barata i amb tot el contingut que a nosaltres ens ha costat uns 90 euros.

El joc de l’any, més barat i complet

Rellançar videojocs (o qualsevol altre producte) al mercat és una estratègia més vella que l’anar a peu. Empreses com Arc System Works, Atlus, From Software o Bethesda en són unes “expertes”. D’aquesta manera, tenim el mateix videojoc un altre vegada al mercat, més barat i amb tot el contingut addicional que havia estat de pagament a la primera edició. A més a més, és una bona manera de donar-li una segona oportunitat si no va acabar de quallar al mercat o allargar el seu cicle de vida. Fins aquí, tot bé.

El problema arriba quan la persona que se’l va comprar de sortida no rep les millores o els continguts addicionals. Alguns casos recents són Dragon Quest 11: Definitive Edition S, Persona 5 Royal o Final Fantasy XV Royal Edition. Aquestes edicions inclouen un munt de contingut que no poden gaudir els usuaris i usuàries que van comprar l’edició de llançament però no van passar per la pedra dels DLC. Fins i tot tenen exclusivitats que no podran gaudir si no es compren el joc una altra vegada.

videojocs

Per exemple, Persona 5 Royal, entre moltes altres novetats, inclourà uns anhelats subtítols en castellà que no gaudirem els qui tenim la primera edició. Dragon Quest XI afegeix música orquestrada, possibilitat de canviar d’estil 3D a 2D, moltes missions noves i històries alternatives. FFXV incorpora un nou mapa, nous enemics finals, més armes i tot el contingut del passi de temporada

El més sensat i just seria que aquestes millores o contingut també arribessin a les persones que es van gastar els mateixos 60 euros sense tants al·licients, confiant des de l’inici en la feina de l’estudi i recompensant el seu esforç quan més ho necessitaven.

Un plantejament que perjudica la marca

De la mateixa manera que ens molesta que treguin quatre edicions del nou Street Fighter o d’un Blazblue, també ens hem d’emprenyar quan altres marques adopten aquesta política de mercat. Hi ha videojocs o gèneres que per se no venen gaire bé o tenen un nínxol de mercar reduït; si l’empresa aplica unes polítiques dubtoses que creen disconformitat entre el públic més fidel, encara pitjor.

Em sembla meravellós que vulguin treure una segona o tercera versió, però què passa amb la gent que va adquirir la primera? De moment, ens mengem els mocs. Per exemple, com us he comentat, Atlus ha confirmat que tots els continguts descarregables de Persona 5 (vestimenta, accessoris, armes…) estaran disponibles a la Royal, així com un nou personatge, contingut exclusiu i subtítols en castellà.

videojocs

La pròxima vegada que l’estudi llenci nous videojocs, m’hauré d’imposar una penitència i esperar a veure els moviments de la marca. Crec que no demano massa. Únicament agrairia que tinguéssim tots el mateix contingut (almenys tot el que sigui possible a nivell tècnic); tothom ens hem gastat els mateixos diners en el seu producte.

La comunitat se l’empassa

Xocant de manera dràstica amb el que hem comentat, una part de la comunitat (la més gran, de fet) dóna el vistiplau a aquesta mena de polítiques. Sense anar més lluny, les noves edicions dels videojocs anteriors han tingut molt bona rebuda. No veig que hagi molestat gaire la llosa que reivindico en aquest article; potser no havien venut massa a Europa i per molta gent és el primer contacte.

Què en penseu vosaltres? Us molesta que treguin contingut post llançament d’aquesta manera? Poder jugar-lo quan abans millor compensa? De quina manera ho gestionaríeu si estiguéssiu en el lloc del totxo que planifica aquestes polítiques de mercat?