El passat 12 de juliol, la Secretaria de Política Lingüística, en el marc de l’exposició Nova Pantalla, va organitzar la taula rodona El català als videojocs: una partida per guanyar, en què es va debatre i reflexionar sobre la situació del català al sector dels videojocs i les millors opcions per potenciar-lo. Un dels moments destacats va ser quan la conductora de la jornada, la periodista Mariola Dinarès, va preguntar a tots els ponents si érem optimistes o pessimistes quant al futur del català als videojocs; nosaltres vam triar ser «extremadament optimistes». Tant és així que, gairebé mig any després, si se celebrés una segona edició d’aquesta taula rodona, la titularíem El català als videojocs: una partida que comencem a guanyar. Com a mínim, una partida que ja podem jugar.
No podem obviar que el català encara no gaudeix, ni de bon tros, d’una normalització plena al sector, i que la proporció de videojocs disponibles en català continua sent ínfima. Això provoca que sovint es percebi com una «llengua insuficient i fins i tot inútil en aquest àmbit», explicava el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Ara bé, aquest 2022 ha estat un any de punts d’inflexió per a l’ús del català als videojocs. De petites victòries o assoliments que comencen a revertir aquesta situació.
Situem-nos; som extremadament optimistes partint d’un panorama que fa 5-10 anys era pràcticament desèrtic. No es plantejava la possibilitat de jugar en català i s’assumia que la nostra llengua no tenia cabuda dins del sector, tal com exposava Vila a la jornada. Algunes excepcions, com els videojocs Nihilumbra (2012, PC), Sports Connection (Wii U, 2012), Tintín: El Secret de l’Unicorn (2011, 3DS) o Segell Màgic: La Falsa Princesa (PC, 2010) es consideraven fenomens estranys, fins i tot de culte.
Aquesta percepció comença a canviar a partir de 2015, amb el llançament a comptagotes, però constant, de nous videojocs en català com MechaNika (2015) o Aragami (2016), tot i que la tendència s’intensifica a partir de 2018. La base de dades VDJOC, impulsada el 2020 per la Direcció General de Política Lingüística, demostra aquest creixement accelerat, registrant en la seva obertura més d’una cinquantena de videojocs en català, la majoria dels quals publicats en els dos últims anys. Alhora, Cultura obre el 2020 una nova línia d’ajuts als estudis per incorporar el català als seus videojocs.
Avui en dia, la VDJOC mostra un catàleg de més d’un centenar videojocs que incorporen el català. Això significa que la presència del català als videojocs s’ha duplicat en només un parell d’anys. El català ja no és una llengua estranya dins del sector. Quan s’anuncia un nou videojoc fet a Catalunya, una de les preguntes que es fa el públic és si sortirà en català; la llengua comença a tenir certa incidència i prestigi en el mercat. De fet, el Llibre Blanc de la indústria del videojoc a Catalunya de 2021 apunta que “només” un 54% de les produccions han inclòs el català, per tant, encara hi ha molt marge de creixement.
Així doncs, tenint en compte tot aquest context previ, quines són aquestes petites victòries de 2022 que ens fan tenir tanta esperança? Per començar, una de les més inesperades: Steam, la botiga de videojocs de PC per excel·lència, va incloure el català a les seves opcions de cerca i filtratge (entre altres llengües). Això significa que ja es pot indicar de manera oficial que el seu videojoc inclou el català; quina utilitat podia tenir per als estudis incloure el català al seu videojoc si ni tan sols ho podien fer saber als usuaris?
Ara mateix, a Steam pots filtrar i localitzar més d’un centenar de videojocs en català, alguns dels quals no se’n tenia constància abans. Semblava impossible fa uns anys (de fet, s’havien fet moltes peticions i campanyes populars sense èxit). Encara no sabem com s’ha assolit aquesta fita ni el perquè d’aquest canvi de postura per part de Steam, però el següent pas és tenir traduïda la interfície de la plataforma.
D’altra banda, a principis de desembre vam veure el naixement de la primera edició del SAGA, la nova fira de videojocs impulsada per Plataforma per la Llengua. No només ha significat tornar a tenir un gran esdeveniment de videojocs a Catalunya, sinó que ho ha fet amb l’afegit de col·locar la llengua com a eix vertebrador, un dels punts febles de les fires dels darrers anys. També s’hi van organitzar Premis SAGA, creats amb l’objectiu de reconèixer els millors videojocs en català de l’any; els GOTY catalans, vaja. Per aquesta primera edició, el peix gros se’l va emportar Endling, dels barcelonins Herobeat Studios.
Més enllà de finalistes i guanyadors, els Premis SAGA és una fantàstica iniciativa que precisament normalitza la llengua dins del sector, i pot ser sens dubte un atractiu pels estudis a l’hora de considerar si inclouen el català al seu videojoc. No és només el mateix premi, sinó també la repercussió i el prestigi que pot ajudar a un estudi a donar-se a conèixer a Catalunya i arreu del món. El potencial del SAGA és enorme, només fa falta una mica més de rodatge (ja s’ha confirmat que hi haurà segona edició el 2023).
Fotografia de família de tots els guardonats dels Premis SAGA
I ara que parlem d’Endling, m’agradaria destacar breument que també va estar nominat als The Game Awards, concretament a la categoria de “Games for Impact”, amb tot el que això suposa: un videojoc fet a Catalunya, que inclou el català, present a una de les gales més mediàtiques del món en l’àmbit dels videojocs. I per si no fos prou, en la mateixa gala es va anunciar After Us, el nou videojoc de l’estudi barceloní Picolo, que també inclourà el català, en una de les famoses world premiere.
Amb això vull demostrar que la indústria catalana cada vegada és més reconeguda i potent arreu d’Europa, i que la llengua a poc a poc es va sumant a aquest creixement. Hem passat de pidolar algun videojoc en català a tenir-ne més d’un centenar a l’abast, i alguns de gran qualitat i reconeixement internacional. En la mateixa línia, i malgrat que encara no s’ha anunciat oficialment, ens consta que la desenvolupadora danesa IO Interactive, creadora de la saga Hitman, i que es va instal·lar fa uns mesos a Barcelona, inclourà el català en algun dels seus videojocs. És el camí que han de seguir moltes altres.
«Hem passat de pidolar algun videojoc en català a tenir-ne més d’un centenar a l’abast, i alguns de gran qualitat i reconeixement internacional»
També vull aturar-me un moment a destacar que Phasmophobia, un dels videojocs de terror més reeixits dels últims anys, amb gairebé mig milió de ressenyes a Steam i jugat pels streamers més grans d’arreu del món, va incloure el català oficialment fa un parell de mesos. Aquests casos són un exemple per altres estudis, perquè vegin que el català té presència al sector i que no és una idea tan esbojarrada incloure’l al seu videojoc. Alhora, els usuaris tindrem més precedents i motius per fer pressió.
I per donar força a aquestes premisses, res millor que recuperar el fantàstic enfilall que l’activista Roger Baldomà va escriure per recopilar tots els videojocs en català que es van poder provar a l’IndieDevDay 2022, la fira del videojoc indie que es va celebrar el 29 i 30 d’octubre a les Cotxeres de Sants. En total, 31 estudis que inclouran el català als seus videojocs, la majoria dels quals s’estrenaran durant 2023 i 2024.
I, finalment, no vull oblidar-me de la gran tasca del col·lectiu Ce Trencada, que tradueix videojocs al català de forma voluntària. Enguany, han portat al català un bon grapat de videojocs, tant de manera oficial (Blind Fate: Edo no Yami, System of Souls, Harvest Days…) com no oficial (Dorfromantik, Super Mario 64, Hollow Knight…). Tal com ells mateixos afirmen, l’objectiu és que arribi el dia que la seva feina no sigui necessària, però, mentrestant, han sigut decisius en la visibilitat i el prestigi del català al sector, aconseguint que molts estudis facin el pas de reconèixer i considerar útil el català per al seu videojoc.
Deures per a 2023
Ja heu vist que 2022 ha estat un any especialment dolç pel que fa al català als videojocs. S’han plantat moltes llavors que necessitem fer créixer, i per això s’han de tenir clars els reptes per a 2023. Ho reivindicaré com si fos una carta als reis personal. Per començar, les institucions han de fer una aposta decidida, invertir i promoure activament la presència del català als videojocs. La base de dades VDJOC i els ajuts són bones mesures, però no n’hi ha prou. Un passet més en ferm de les institucions, tal com s’intenta fer amb l’audiovisual, aprofitaria tots aquests assoliments i probablement els multiplicaria.
Que el 54% d’estudis catalans inclogui el català als seus videojocs és una gran notícia si mirem enrere, però no és una bona xifra absoluta. Més aviat, el titular seria que un 46% d’estudis catalans no l’inclou. Cal promoure i donar facilitats als estudis, però també exigir-los responsabilitat lingüística. I sobretot, que el públic demostri que hi ha mercat; premieu i compreu els videojocs que inclouen el català.
En aquesta línia, m’agradaria que el gruix més potent del sector, principalment grans empreses que estableixen seus a Catalunya, fossin més pròximes al mercat català. La indústria del videojoc a Catalunya ja és una de les que creix més a tota Europa, i Barcelona s’ha convertit en un pol d’atracció de talent i teixit empresarial, però trobo a faltar el seu granet de sorra. No entenc, per exemple, que el compte de Twitter d’una seu pionera com Ubisoft Barcelona sigui tan poc actiu i les poques piulades que fa siguin en anglès o castellà (especialment si fan referència a notícies o esdeveniments locals).
L’objectiu és, per tant, que totes aquestes empreses que s’instal·len a Catalunya i fan créixer tant el sector (Ubisoft, King, Smilegate, IO Interactive, THQ Nordic, Paradox Tinto, Larian Studios, etc.), siguin més pròximes i formin part de la comunitat, i evidentment que incloguin el català als seus videojocs.
