Un videojoc és molt més que gràfics i cada persona prioritza certs aspectes sobre els altres. Hi ha qui vol una jugabilitat més directa, altres prefereixen el vessant multijugador, els enamorats de les dues dimensions… o simplement que et cridi l’atenció un gènere per damunt de la resta. Un factor que m’encisa com a jugador és el gust pel detall, aquells petits raconets (o no tan petits) on l’estudi dedica temps i cura especials per posar algun objecte, reminiscència, col·leccionable, etc.

Estem a punt de deixar enrere una generació de consoles que ens ha permès gaudir de l’experiència del videojoc d’una manera més amplia en tots els sentits: qualitat gràfica, extensió del mapa, apartats artístics meravellosos... The Witcher 3, Red Dead Redemption 2, Sekiro, Yakuza, Judgement, Xenoblade Chronicles, Animal Crossing o Forza Horizon són alguns dels meus principals referents.

{"arrow":"true","pagination":"true","speed":"300","autoplay":"true","autoplay_speed":"3000","loop":"true","mode_bx":"horizontal","slide_to_show_bx":"1","max_slide_to_show_bx":"1","slide_to_scroll_bx":"1","slide_margin_bx":"0","slide_width_bx":"0","start_slide_bx":"0","ticker_bx":"false","ticker_hover_bx":"true","height_start_bx":"false","random_start_bx":"false","caption":"false"}

Què fa atractiu un videojoc? La immensitat de l’escenari? La qualitat gràfica? La història? La jugabilitat? Segurament sigui un batibull de totes. Allò que per mi marca la diferència és poder veure i entendre la feinada i les ganes de crear que hi ha darrere, no solament quan parlem de potència tècnica (resolució, partícules, moviment, animacions…) sinó també quan en aquell món hi trobem detalls que ens fan perdre el cap durant uns segons.

No hi ha res més gratificant que perdre’ns per un món obert en el qual sabem que trobarem quelcom interessant si l’investiguem a fons. Entrar dins d’una masmorra i trobar una peça de roba que ens augmenti la defensa. Aquella arma que ens donen després de matar un enemic important. Oblidar per uns instants el nostre objectiu i passejar per l’entramat dels nivells observant i fixant-nos en cada detall; cada fulla que cau de l’arbre, cada moviment, cada reflex de la llum del sol o el moviment de l’aigua.

videojoc

Aquesta mateixa sensació potser la té una altra persona quan es troba amb una jugabilitat perfecta, amb un sistema precís on cal prémer cada botó quan toca i que cal perfeccionar (Platinum Games és la meca d’aquest sac de gent, per exemple). El mateix amb els diàlegs o una bona història que tingui uns bons personatges i un rerefons on furgar. O potser sou dels qui us fixeu més en una ambientació o recreació creïble que us immergeixi totalment dins del videojoc?

Sigui com sigui, poden ser mil i un detalls que per separat us meravellen i junts desemboquen en el que considereu el millor videojoc de la generació. I no només em refereixo a les grans produccions; títols com Hollow Knight, Ori, Cloudpunk o UnderMine també tenen un nivell de detall que ens poden causar aquestes sensacions. Què us fa perdre el cap d’un videojoc? Quins són els vostres referents?