Conversem amb el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, sobre la situació del català al sector dels videojocs (entrevista també disponible a YouTube)
El català s’està obrint pas a poc a poc en el sector dels videojocs, però encara està lluny de ser una llengua normalitzada i d’ús habitual en aquests entorns. De fet, només un 5,3% de les persones que han jugat a videojocs a Catalunya declaren haver-ho fet alguna vegada en català. Des de fa un parell d’anys, la Secretaria de Política Lingüística considera el videojoc un producte cultural clau per a la socialització en català, especialment entre els joves, per això ha impulsat mesures com la base de dades VDJOC, que recopila més de 150 videojocs disponibles en català, o la nova línia d’ajuts per incorporar el català als videojocs, que enguany augmenta la dotació fins a 625.000 euros.
Francesc Xavier Vila (Esplugues de Llobregat, 1966), catedràtic de sociolingüística catalana i expert tant en l’evolució històrica de les llengües en la societat com en l’anàlisi de la seva projecció de futur, és secretari de Política Lingüística des de l’estiu de 2021. Arran de la nova línia d’ajuts per incorporar el català als videojocs, l’entrevistem i conversem sobre la situació i ús de la llengua dins del sector.
— Aquest ajut ja estava actiu des de fa uns anys dins de la línia de productes tecnològics; per què aquest any s’ha apostat per fer una convocatòria exclusiva per a videojocs i què la diferencia?
— D’entrada, és un reconeixement a la importància del videojoc dins de la cultura juvenil. Creiem que la vida quotidiana de la gent jove necessita referents en català i que el videojoc n’és un aspecte important; la gent jove —i no tan jove— que vulgui jugar a videojocs en català, ha de poder fer-ho. En primer lloc, crec que el més rellevant és que incrementem substancialment la quantia de la dotació. L’any passat, per exemple, havíem subvencionat fins a 174.000 euros. Aquest any tenim una partida només exclusiva per a videojocs i arribarem a 625.000 euros. I això va adreçat a tota mena d’empreses de la Unió Europea que vulguin fer traducció, correcció, localització o doblatge de videojocs en català.
— A banda d’aquest augment econòmic i l’exclusivitat, ja que amb la línia anterior també es podien presentar projectes de videojocs, sembla que últimament s’està donant més consideració o visibilitat al videojoc com a producte cultural, és així?
— Fins ara teníem una línia conjunta en què hi havia els productes tecnològics per una banda i els videojocs per l’altra; ara hem volgut donar aquesta independència i visibilitat. El videojoc és un producte que ajuda a la socialització de la gent jove en català. Moltes vegades estem jugant amb altres contendents, i el fet de no incloure el català pot conduir a passar-se a altres llengües. Volem que el videojoc també sigui una eina de socialització en llengua catalana, i això és clarament diferent de la resta de productes tecnològics. Per exemple, no és el mateix un videojoc que els recursos d’un robot de cuina, la relació és totalment diferent. Els videojocs són cultura, com ja s’ha dit més d’una vegada des d’aquest departament; és una aposta de la Secretaria i els volem visibilitzar.
«Creiem que la vida quotidiana de la gent jove —i no tan jove— necessita referents en català i que el videojoc n’és un aspecte important»
— El sector del videojoc és força nou, però durant els últims anys a Catalunya hi ha hagut un boom: consolidació d’estudis, arribada de grans empreses internacionals, facturació rècord… Però no hi ha hagut un creixement proporcional del català, malgrat que hagi començat a obrir-se camí.
— El món del videojoc, des del punt de vista lingüístic, ara mateix és una mica contradictori; d’una banda, trobem que el 50% dels videojocs que es desenvolupen a Catalunya incorporen la versió catalana, i això vol dir que des d’una part molt significativa de l’empresa local hi ha consciència d’aquesta necessitat. Recordem que, atès el pes fonamental que té el videojoc català dins de l’estat espanyol, aquesta xifra significa que el 25% dels videojocs fets a Espanya tenen versió catalana. Això ens indica que hi ha una base d’oferta, i aquesta és la part positiva. D’altra banda, però, és cert (i és una qüestió que hem de resoldre) que els deu videojocs més jugats a Catalunya el 2021 no tenien versió en català, per exemple. O que en l’enquesta de pràctiques culturals, el percentatge de persones que declaraven haver jugat l’últim videojoc en llengua catalana era només d’un 5%… i és clar, això és molt baix.
— Sí que és veritat que la base de dades que impulseu, la VDJOC, es va obrir amb una cinquantena de fitxes i ja en supera les 165, però moltes vegades falta que aquesta oferta arribi al consumidor, tal com demostra aquesta enquesta. Hi ha gent que encara no associa el català amb els videojocs ni es planteja si un videojoc el pot incloure. Com fem aquest canvi de xip?
— Primer hem de garantir que hi hagi oferta, perquè sense oferta no hi ha possibilitat de consumir, per això estem incentivant que els videojocs tinguin versió en català, i després que es coneguin i s’utilitzin. En aquesta línia, hi ha una segona pràctica que s’ha de generar, que és la visibilitat pública del videojoc en català. Des de la Secretaria hem fet una aliança estratègica i donem suport al SAGA, saló del gaming, perquè és un moment en què les persones físicament entren en contacte les unes amb les altres, empreses i usuaris, i això fa de llevat, que és el que fa esponjar el pa. Necessitem que els usuaris s’adonin in situ de la possibilitat que hi ha de jugar en català i de l’oportunitat que hi ha també de fer negoci amb el videojoc en català.
— Tal com vostè deia, els videojocs més jugats a Catalunya, que solen ser grans produccions, no inclouen el català.
— Estem treballant conjuntament amb la Direcció General d’Innovació Cultural i la Secretaria de Polítiques Digitals per abordar un altre repte de més dimensió, el de les grans empreses. No ens enganyem, estem escalant una muntanya i el cim són els triples A. Necessitem arribar als videojocs
de més impacte, difusió i consum. Això demana una estratègia diferent; tenim contactes i estem conversant amb les empreses per aconseguir, no només que tot el que es faci a Catalunya inclogui versió en català, sinó també que els videojocs de més envergadura comencin a introduir-la.
«Necessitem que els usuaris s’adonin in situ de la possibilitat que hi ha de jugar en català i també de l’oportunitat de fer negoci amb el videojoc en català»
— Parlava fa uns dies amb Ce Trencada, un grup de voluntaris que tradueixen molts videojocs al català, i em comentaven que s’havien ofert a molts estudis, i que els petits més o menys els feien cas, però que moltes grans empreses els rebutjaven. No per una qüestió econòmica (de fet, volen pagar per la feina), sinó que necessitaven més garanties i seguretat darrere. A banda de difusió i ajut econòmic, la Generalitat podria fer alguna cosa per trencar aquestes barreres, més aviat tècniques i de seguretat jurídica, que moltes vegades fan enrere les empreses de voler incorporar el català?
— Aquest tema és complex, perquè estem parlant de grans empreses instal·lades a tots els països del món, que tenen uns estàndards de qualitat i unes exigències molt clares, en un mercat on les coses es compren i es venen, i on s’exigeixen responsabilitats pel producte que es fa. Des de la Secretaria estem contactant i conversant amb les grans empreses per anar coneixent l’ecosistema. A mesura que arribem a acords, hem de veure quines són les seves demandes i com s’hi pot acompassar la Generalitat. Però insisteixo que és un tema delicat, perquè no sempre aquestes empreses voldrien treballar amb col·lectius voluntaris, ja que estan acostumades a tractar amb professionals. I recordem-ho, l’objectiu que crec que tothom voldria és que el català s’incorporés com una llengua més i amb plena normalitat en la roda del mercat dels videojocs, i crec que tots treballem en aquesta direcció.
— Potser no només caldria “atacar” els estudis, sinó també les empreses de traducció, per exemple, perquè incorporin el català dins dels seus paquets de traduccions. És a dir, a banda de tractar directament amb qui fa els videojocs, posar facilitats indirectament a través d’altres agents del sector.
— Podria ser una línia de treball. De fet, tens tota la raó quan apuntes a aquesta estratègia multifactorial, perquè en aquest sector hi intervenen diferents agents. L’experiència que tenim en altres àrees com l’audiovisual i les plataformes ens diu que en el fons cada empresa té les seves necessitats específiques, els seus estàndards de qualitat i les seves dinàmiques internes. Però, certament, veure tots els agents és un dels requisits previs per assolir aquest objectiu.
— Malgrat la distància evident, potser ens podem emmirallar en el cas d’èxit del doblatge. És cert que són productes diferents, ja que doblar una pel·lícula té altres processos. Un factor clau és que molts videojocs s’actualitzen un cop s’estrenen: reajustaments, continguts addicionals, reformes dels ja existents… Potser demanar un ajut econòmic, tal com funcionen actualment quant a terminis i processos burocràtics, no és tan atractiu o viable en segons quins casos. S’està pensant en aquestes particularitats per prendre mesures o adaptar-ne les que ja es duen a terme?
— Efectivament, la feina que s’ha fet a l’audiovisual ens serveix com a base conceptual, però no es pot replicar de forma immediata i de la mateixa manera amb els videojocs. Perquè, com dius molt bé, en aquest sector els productes no són tancats i duren indefinidament, sinó que s’actualitzen amb regularitat, especialment les grans produccions. A vegades, és qüestió de pocs mesos, per tant, aquí les dinàmiques són unes altres. Això sí, l’experiència que hem acumulat, com a mínim ens permet ser optimistes de poder-hi avançar.
«L’experiència que tenim en l’audiovisual i les plataformes ens diu que cada empresa té les seves necessitats, els seus estàndards de qualitat i les seves dinàmiques internes»
— Ens comentava abans de començar que alguna vegada ha jugat amb el seu fill al Fortnite o al FIFA. No sé si ens pot avançar, encara que no concreti, si amb alguna empresa d’aquests grans videojocs ja hi ha hagut acords o contactes positius perquè hi incorporin el català. D’acord amb els progressos que hi ha hagut fins ara, és una possibilitat real?
— Si he après alguna cosa com a secretari de Política Lingüística és que a les grans empreses els agrada discreció. Per un motiu ben senzill, i és que són unes institucions que “juguen” amb la il·lusió de les persones i depenen d’aconseguir crear sorpresa. No em facis dir res que no toca, però sí que et puc assegurar que hem parlat amb empreses importants i que han estat converses cordials, diguem-ne.
— Tornem una mica enrere. Abans ha sortit una dada interessant, que aproximadament el 50% dels videojocs fets a Catalunya incorporen el català. Si mirem anys enrere, això es pot veure d’una manera positiva, però també es pot considerar a la inversa, ja que l’altra meitat no l’incorpora. Anar a fora i demanar que algú inclogui el català quan la meitat dels videojocs d’aquí no l’inclouen i la llengua encara no està del tot normalitzada ni tan sols a casa nostra, pot ser una mica desconcertant, no creu?
— Tens tota la raó. De fet, aquest és un exemple molt bo d’allò de veure el got mig ple o mig buit. Però aquí el que ens agrada veure és la tendència de creixement, i amb aquesta estratègia de diverses vies (incrementar el suport econòmic, donar visibilitat al videojoc dotant-lo d’una línia d’ajut independent i donar suport a un aparador com el SAGA, que enguany s’ha pogut muntar amb molta més experiència i temps) esperem interpel·lar cada cop més el sector. Volem pensar que això farà que d’aquí a no gaire la tendència ja no sigui el 50, sinó el 60, 70, 80… cosa que després ens ajudarà molt per anar a les altres empreses i dir-los: mireu, aquí estem avançant en aquesta direcció, això vol dir que hi ha un mercat. És important després que els usuaris juguin i facin servir la versió catalana dels videojocs que ja l’inclouen, i que fins i tot obertament ho diguin. El videojoc té una dimensió molt privada, però també ens interessa que es visibilitzi, amb tota la legitimitat i tota l’alegria del món, el fet de jugar en català i passar-s’ho bé amb la nostra llengua, perquè la llengua és una eina per passar-s’ho bé.
— Parlant l’altre dia amb un desenvolupador, m’assegurava que incloure-hi o no el català mai li suposaria pèrdues, però tampoc una rendibilitat per volum de vendes. Alhora, em deia que no tot són els diners, i que també hi ha una qüestió de prestigi i de voluntarietat personal, d’estima a la llengua. Què li diria a un estudi que dubta entre si incorporar o no el català al seu videojoc?
— De fet, sintetitzes molt bé els dos grans arguments que tenim. D’una banda, n’hi ha un que és gairebé de dignitat i d’adhesió personal. Volem viure en un país amb la llengua normalitzada i, efectivament, que el català tingui una situació de normalitat en els productes que es fan a casa nostra. És una qüestió que per una empresa del país hauria de ser un punt d’honor. Això em fa pensar en una entrevista en què els nostres interlocutors eren de fora i ens deien que si la seva empresa tenia una branca a Catalunya, volien fer aquest pas com a manera de contribuir en aquest país. Dit això, no estic tan d’acord que incorporar el català no tingui un impacte positiu en l’empresa; més visibilitat tindrà respecte a aquella que no l’incorpora. El nostre objectiu també és que el públic comenci a esperar que els videojocs incloguin el català, que la normalitat sigui aquesta, i que les empreses que no ho facin diguin: ostres, em podria sortir a compte aquesta visibilitat, aquesta estima per part de l’usuari. És aquest punt afegit de qualitat que crec que un empresari també pot valorar.
«És important que els usuaris facin servir la versió en català dels videojocs i que fins i tot diguin obertament, i amb tota la legitimitat i alegria del món, que s’ho passen bé jugant en català»
— Això ja està passant una mica, almenys pel caliu que veig a les xarxes en casos com aquests. Quan un estudi local treu un joc important i no inclou el català, sí que hi ha certa remor. És com si estigués començant a produir-se un canvi de xip, de pensar que no podien existir els videojocs en català a preguntar-se si aquell que esperen amb tantes ganes l’inclourà.
— Els canvis lingüístics són una qüestió de petits clics. Ja hem fet el primer pas, de pensar que era impossible veure videojocs en català a fer el canvi de xip i ser conscient que sí que és ben possible. Ara necessitem fer aquest segon pas de dir que la normalitat és que la producció de videojocs a Catalunya incorpori el català de forma natural. I aquest és el corrent que farà que des de fora, sobretot grans empreses que també tinguin seu aquí, es consideri el català com una de les llengües d’ús habitual en el món dels videojocs.
— Ja per acabar, hem vist els tres deixos claus en què treballa la Secretaria: la línia d’ajuts econòmics, la promoció del SAGA i la base de dades VDJOC per donar visibilitat. A més a més, de cara a l’any vinent, a curt o mitjà termini, hi ha altres línies d’acció que s’estiguin plantejant?
— Jo hi afegiria les converses amb les empreses. És a dir, no només hem fet una línia, sinó que l’estem acompanyant de tota aquesta acció amb política lingüística, que és el que fa la Secretaria. Tenim, d’una banda, regulacions; per l’altra, ajuts i subvencions; i, finalment, aquest acompanyament que, com dic, fem des de la Secretaria, i també tant des de la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital com des de la Secretaria de Polítiques Digitals. Tots plegats estem treballant perquè la visibilitat del català al món dels videojocs estigui present a totes les converses i, per tant, crear aquest caliu que d’alguna manera implanti la llavor al cervell de tothom: sí, la normalitat també és que el videojoc parli en català.
Després de l’entrevista, vam parlar una estona més amb el secretari, i va tornar a sortir el tema dels seus fills, que sempre el guanyaven descaradament al Fortnite o al FIFA. No es preocupi, secretari, segur que també ens apallissarien a nosaltres, i miri que fa anys i panys que juguem a videojocs.
