Un nou terratrèmol sacseja la industria del videojoc: una autèntica revolució que canvia el paradigma i ha fet que el valor de les accions d’empreses desenvolupadores com Nintendo, CD Projekt o Take-Two caiguin un 15% i les de motors com Unity fins a gairebé un 50%. Qui és el culpable? Qui pot ser, sinó: la tecnologia que ens ha vingut a arreglar la vida i que per res del món ens estan intentant colar per totes bandes buscant com justificar-la: la magnífica IA.

Fa cosa d’una setmana, Google va presentar la seva nova IA generativa, Genie 3, que promet portar-nos a mons interactius només a partir d’un simple prompt. Realment, el truc (perquè tota IA generativa es basa en un truc, smoke and mirrors que en diuen els anglesos) és força vistós, i si no fos perquè realitzar un d’aquests “vídeos interactius” suposa un consum de recursos absurd i una explotació d’obres sense permís dels autors, faria gràcia i tot.

Com funciona aquest Genie 3 de Google? Molt senzill: a partir d’una imatge (proporcionada per l’usuari o generada per la mateixa IA generativa) genera el següent frame tenint en compte quina direcció prem l’usuari per moure’s. Moure’s? Sí, la IA accepta inputs com el típic WASD per moure’s per l’entorn o moure un personatge. Només això ha estat suficient perquè inversors eixelebrats (i no pocs) diguin «ja està, això és el futur dels videojocs, a la merda tot el que s’ha fet fins ara».

La realitat és que Google és també la propietària de Youtube. Com a tal, té accés a milers de milions d’hores de vídeo de tota mena, inclosos gameplays de videojocs, amb els que ha «entrenat» la seva IA. Per tant, si a la IA li passes una foto del ‘Super Mario 64’ o del ‘Dark Souls’ i prems «endavant», pot «deduir» fàcilment com s’haurien de veure els següents frames. Com sempre, la IA no pot crear res de nou, només regurgitar un succedani sense ànima basat en el contingut amb la que s’alimenta. Sense permís dels autors, és clar.

Basta això per a fer un videojoc, però? Ni de conya. Un videojoc no és només un entorn per on moure’s. Si fos així, qualsevol visita virtual a un museu, o el mateix Google Maps seria un videojoc. Un videojoc, com un joc «analògic» té una sèrie de regles, dins de les quals estan les més importants: les condicions de victòria i derrota. Un joc és un joc perquè es pot perdre.

Com ja he comentat, el truc de Genie 3 és força bo: a primera vista sembla un videojoc, i això pels inversors, que poden tenir molts diners, però d’idea poca, els hi ha bastat per caure-hi de quatre grapes, però només està «predient» el següent frame. No té regles, no té físiques, ni tan sols sap el que hi havia abans, només pot tirar endavant com un burro amb aclucalls.

«Pretendre que amb això es pot fer un videojoc és com pensar que es pot escriure un llibre a partir de la predicció automàtica del teclat del mòbil»

Si durant la teva exploració d’aquest meravellós món generat et topes amb un arbre, si la IA no té prou vídeos de gent topant-se amb arbres, el travessaràs, perquè no coneix el concepte de «col·lisió». Si vens de passar per una porta i et gires, la porta màgicament ja no hi serà. No té capacitat de «recordar», no té persistència d’objectes ni consistència en les accions-reaccions: és bàsicament com un nadó quan jugues amb ell i et tapes la cara, que et deixa de veure.

Bàsicament, pretendre que amb això es pot fer un videojoc és com pensar que es pot escriure un llibre a partir de la predicció automàtica del teclat del mòbil. «Però estàs parlant de com és ara, en uns anys serà millor», sento dir a algú. Em sap greu, però tal com funciona la IA, i les bases teòriques per les quals es regeix, això no passarà.

El truc evolucionarà, i serà més vistós encara, però cada cop menys fins que arribem al límit, que és el que és. Aquí entra el concepte de diminishing returns, la mateixa raó per la qual el salt gràfic de PS1 a PS2 va ser espectacular, mentre que el de PS4 a PS5 no tant, encara que el salt tecnològic fos molt més gran. Mentre no arribem a aquest límit, però, les empreses intentaran aprofitar per atraure inversions d’incauts o inversors fàcilment enlluernats per les pampallugues.

I quan això falli, serà el torn de la AGI (Artificial General Intelligence, el que de tota la vida teníem entès per antel·ligència artificial), com ho va ser del metavers, dels NFT, de la realitat augmentada i un llarg etcètera. De venuda de fum a venuda de fum, the show must go on.

No, el futur dels videojocs no és que cadascú se’ls generi amb la IA. Queda molt perquè la gent tingui un “holodeck” com el de Star Trek a casa, i poder fer allò de «ordinador, genera’m una simulació de la Guerra dels Segadors on els catalans guanyin». Sí que veurem l’ús d’eines que utilitzen IA per realitzar certes tasques del desenvolupament d’un videojoc, però això dóna per un altre tema, que potser podem tractar un altre dia.