Divendres passat va tenir lloc el primer esdeveniment de videojocs independents a Terrassa. Sota el nom Indie Games TRS, es va repartir en tres grans eixos: exposar els estudis i videojocs independents just a l’entrada del recinte; donar importància als professionals del sector perquè poguessin parlar i debatre sobre un ampli ventall de temes; i que els joves estudiants aprenguessin i entenguessin quina és la situació del videojoc indie i quins consells poden aplicar.
El videojoc indie té molt valor per aportar
Nosaltres vam entrar a l’Auditori Municipal al voltant de les nou del matí. En tractar-se d’un recinte compartit, teníem accés a dues zones: la zona dels expositors que va muntar l’organització de l’IndieDevDay i el mateix auditori, on es van celebrar gairebé totes les xerrades i conferències dels ponents professionals.
Ens va donar la benvinguda l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, que va posar sobre la taula les bases sobre les quals es construeix aquest projecte: «Terrassa comparteix la visió de país pel que fa a l’aposta tecnològica i digital. Hi ha idees, talent i creativitat. Impulsem un pla de dinamització per teixir vincles des de la innovació, empresa i coneixement».
A continuació, també van obrir les portes la directora general de Cultura Digital, Marisol López, i el director del CITM de la UPC, Carles Sora, que van destacar el creixement del videojoc a Catalunya com a sector cultural clau i van deixar caure uns quants consells de valor pels estudiants i estudis novells.
«El sector dels videojocs és passional; tenim un gran ecosistema, ens ajudem entre nosaltres, no dubteu en demanar consells i fer molts contactes» (Marisol López)
«Hem creat aquest congrés amb l’objectiu de reunir diversos agents de la societat al voltant del videojoc indie, des dels creadors fins als investigadors» (Carles Sora)
La primera posada en escena de la sessió matinal va ser una xerrada en anglès que dirigia el cap d’Arts Digitals i Videojocs de 3Cat, Oriol Boira, i que tenia com a convidat un gran exponent de la indústria, Dino Patti, creador d’obres com Limbo o Inside. A través d’una bateria de preguntes i una conversa d’allò més interessant, Patti explicava la seva trajectòria i la seva experiència creant videojocs.
«Sóc més partidari de crear moments i situacions que no pas explicar històries amb cinemàtiques. Els videojocs que m’agraden són els que poden sorprendre i es deslliguen una mica de les tendències del mercat. És important conèixer la situació de la indústria, però també saber què vols crear. Quan tens una bona idea l’has d’afegir a la balança i treure’n el que no encaixa o és innecessari», explicava Patti.
El seu estudi, afegia, va començar el periple de crear Limbo sent només dues persones: «de forma natural vam anar necessitant més gent; ens ho vam trobar pel camí. En un principi, disposàvem d’uns 100.000 euros per desenvolupar el videojoc i pagar a tothom».
Seguidament, van pujar a l’escenari Tatiana Delgado (Call of the sea), Javier Ramello (Endling) i Conrad Roset (GRIS) per explicar-nos casos de videojocs d’èxit. Ens van parlar de la seva situació personal, de com van començar, la seva forma de créixer i de quina manera s’han d’afrontar els reptes que s’han de tenir en compte si vols tenir una empresa que fa videojocs.
«Vam prendre la decisió de deixar-ho tot i dedicar-nos a temps complet a fer GRIS. Sóc el director creatiu, però hi ha molt de temps que estic gestionant i no dibuixant» (Conrad Roset)
«Quan un equip creix molt, pot passar que la inèrcia et desvinculi de certs processos del joc i contactes personals; ja no parles amb tothom a l’oficina» (Tatiana Delgado)
«No volíem violència gratuïta a Endling, però sí que és un videojoc realista i dur. Els tres pilars; generar empatia, que fos autèntic i explicar bé el missatge» (Javier Ramello)
A continuació, va exposar Néstor Alfaro, desenvolupador en solitari terrassenc i fundador de Drop Of Pixel, estudi expert en desenvolupar videojocs de terror d’estil clàssic i que integra sempre cultura de la seva ciutat. Ara mateix està ficat en tres projectes: Underworld Dreams, The INFRAMON i Cyber Noir. També va explicar les seves experiències i va ser molt clar: «Fer un videojoc en solitari és treballar sense xarxa de seguretat; no discuteixes i tu prens totes les decisions, però ningú t’ajuda».
La cosa no va acabar aquí i vora l’una del migdia, començava una altra xerrada d’un triplet de ponents força interessants, en aquesta ocasió especialistes en l’àrea de negoci: Joan Francesc Bañó, director executiu de GameBCN, Elena García Molina, especialista en recursos humans a Take-Two, i Aleix Corominas, fundador de Piccolo Studio. Va ser una de les més denses del matí (també és cert que s’acostava l’hora de dinar i ja feia hores que érem dins de l’auditori), però potser també la que va aportar més coneixement als estudiants o principants que comencen a formar una empresa que fa videojocs, amb consells que els poden estalviar ensurts i saber com actuar en situacions difícils.
«Una idea val zero fins que la demostres. Es necessita visió empresarial des del dia u. No esteu creant un joc indie, sinó una empresa que fa jocs indie. No prengueu només les millors decisions pel joc, sinó també per l’empresa», explicava Aleix Corominas. Un missatge que sobta per la seva contundència, però que pot ajudar a prendre les decisions clau encertades per tirar endavant i no haver de tancar.
Per altra banda, Joan Francesc Bañó donava un missatge important que cal tenir en compte a l’hora de gestionar una empresa que fa videojocs i els seus membres: «En un estudi indie, programadors i artistes solen ser romàntics del sector, però penseu que no només creeu un producte, sinó també una empresa: necessiteu perfils empresarials per fer tota mena de gestions».
Finalment, Elena García feia una reflexió interessant sobre el factor humà: «Una empresa ha de tenir sempre bones persones que hi treballin; tant se val si són cracs o no en el seu camp… Si no és gent amb qui puguis comptar, no val la pena». En direcció als càrrecs de responsabilitat, també afegia: «Si ets CEO o algú que pren decisions, has de tenir temps per la gent que hi treballa, tothom és important i el que pensen o com se senten sempre va en detriment de la feina i els resultats».
«L’èxit no és un bon llançament comercial, que mai saps quan vindrà, sinó existir i sobreviure fins a assolir-lo. No ho centris tot en un sol joc» (Alexis Corominas)
Unes ponències interessants i necessàries que, per una banda, apropen les experiències dels professionals del sector als estudiants o principiants que fan les primeres passes dins de la indústria; i, per l’altra, obren les portes a un munt de possibilitats a qui encara no ha decidit què vol fer ni com fer-ho. Com establir les idees d’un futur projecte, les claus que s’han de tenir en compte a l’hora de crear un videojoc i una empresa, com t’has d’apropar a les distribuïdores, com has de gestionar els recursos dels quals disposes… coneixement de gran valor per a tothom qui s’està obrint camí en el sector indie.
Per acabar, val a dir que en l’edifici del CITM també es van dur a terme un munt de xerrades, en aquest cas amb un enfocament més acadèmic. Malauradament, encara no tenim el poder de l’omnipresència, així que no vam poder ser-hi gaire estona, però es van tractar qüestions molt interessants, des de tendències de mercat fins a perspectives històriques, artístiques i socials al voltant del videojoc.
I no us hem parlat massa de la zona de videojocs per provar; ens ho reservem per un petit reportatge que estem preparant, en què en coneixerem alguns de la mà dels seus creadors. Estigueu-ne pendents!
No ens aturem, ara
Els esdeveniments com l’Indie Games TRS són necessaris per al creixement de la indústria local; són punts de reunió de desenvolupadors, figures influents del sector, professionals, mitjans de comunicació, estudiants i, en definitiva, qualsevol persona que simplement vulgui conèixer què es cou a casa seva al voltant del sector dels videojocs. A més a més, és important i natural que s’hagi celebrat a Terrassa, una ciutat que històricament ha estat pionera i capdavantera en moltes indústries, i que ara també vol ser-ho dins del món dels videojocs. I ens fa especial il·lusió com a mitjà de comunicació d’origen egarenc.
Les possibilitats que trobem en un congrés com l’Indie Games TRS són enormes: provar els videojocs que hi ha exposats, xerrar amb qualsevol persona que hi puguis trobar, cruspir-te totes les conferències, preguntar dubtes, aprendre dels qui tenen molta més experiència, conèixer la realitat del sector de primera mà o simplement passar un dia d’allò més agradable gaudint de l’ambient.
Com molt bé diu l’estimada Marisol: «No dubteu a anar a tot arreu, fer preguntes i empapar-vos de tot el que pugueu en aquests esdeveniments. Són experiències molt enriquidores i sí, us ho confimem, per si de cas; tothom és molt amable, no es mengen ningú, xerraran amb vosaltres tant com necessiteu».
