Els videojocs per a dispositius mòbils no són sant de la meva devoció. La majoria són produccions sense personalitat que només busquen fer-te picar amb micropagaments agressius o ofegar-te a base de publicitat intrusiva. Considero que és un mercat immadur i desfasat a causa de la seva brutal capitalització. Parlant clar; em costa acceptar-los com a videojocs i posar-los al mateix sac que els de consoles o ordinadors. Malgrat tot, sé que hi ha propostes d’allò més ben parides que desmunten fàcilment aquest arravatament boomer. I justament n’he trobat una fa poc que, per si no fos prou, s’hi pot jugar en català. Parlo de Jellyfishers, el Pokémon de les meduses.

150 criatures per atrapar i evolucionar… Efectivament, tot apunta que hi ha certa simpatia a Pokémon. Ara bé, d’on surten les meduses? “Jellyfishers va néixer com a idea quan la meva mare va tornar de la platja amb una picada de medusa. Les meduses són un animal al qual temo quan vaig a la platja, però alhora em semblen fascinants. Jo vaig jugar molt a Neko Atsume i sempre havia volgut fer un videojoc que s’hi inspirés, així que alguna cosa al meu cap es va activar i vaig decidir fer-lo de col·leccionar meduses”, explica en Guillem, creador i únic integrant de l’estudi independent Goca Games.

jellyfishers jellies

Això és el que busco en un videojoc, sigui de mòbils, consoles o torradores intel·ligents (temps al temps): una història al darrere (per simple que pugui semblar), gustos personals i inspiracions mesclades en una espurna de creativitat que deriva en un projecte en el qual es nota que hi ha esforç, ganes i personalitat. Encara no hi he jugat moltes hores i em queda un munt de contingut per descobrir, així que no n’espereu una anàlisi exhaustiva, sinó més aviat unes primeres impressions i per què m’ha cridat tant l’atenció malgrat el meu escepticisme habitual envers els videojocs per a mòbils.

Jellyfishers té lloc en un món ple de Jellies, unes criatures semblants a les meduses que provenen d’un altre planeta; el nostre objectiu serà capturar-ne tantes com puguem per enviar-les de tornada. Hi ha diversos territoris i platges per visitar, cadascuna amb les seves particularitats i spawns de Jellies, els quals haurem de generar nosaltres mateixos comprant tota mena d’esquers. Per capturar-les, haurem de superar a temps un minijoc basat en sèries de lliscaments direccionals amb el dit.

Tot i això, la teca de Jellyfishers la trobem en les seves pinzellades de RPG, ja que aporten una profunditat molt interessant a la simplicitat del minijoc i al fet de col·leccionar. A banda dels diferents tipus d’esquers, els quals atrauran unes o altres Jellies i tindran més o menys efectivitat, podrem millorar les característiques del nostre personatge amb nou equipament, des de peces de roba (barrets, samarretes, etc.) fins a objectes ben peculiars com una bola de discoteca o una làmpada de lava.

No es tracta d’una millora de les capacitats del personatge, ja que no hi ha nivells, ni un sistema d’atributs clàssics per gestionar, ni enemics per lluitar, sinó que l’equipament aporta diversos efectes que condicionen el mateix minijoc, com tenir més temps per completar-lo o més efectivitat per cada lliscament. S’agraeix també el seu vessant de personalització, encara que sigui molt secundari dins del joc. Només he visitat 3 o 4 territoris, així que més endavant segurament trobem més varietat d’articles.

Tot aquest vessant RPG es regeix per un sistema de dues monedes diferents (una força abundant i l’altra més difícil d’aconseguir). La primera és la més utilitzada per comprar esquers o articles i podrem aconseguir-ne constantment capturant Jellies, mentre que la segona és de caràcter prèmium, reservada per articles especials o esquers bastant potents; la podrem aconseguir comprant-la amb diners reals, veient anuncis o bescanviant-la per la moneda estàndard. Amb tot, cal dir que és una monetització suau i honesta que no compromet l’experiència de joc ni intenta fer-te passar per caixa amb impediments.

De fet, una de les facetes que m’ha captivat de Jellyfishers, donant per descomptat el seu treball artístic i el disseny de les Jellies, és la genial integració de la monetització dins de l’ecosistema de joc. A banda de la seva discreció, m’ha sorprès molt veure com, per exemple, a les platges apareixen de tant en tant televisions que pots “pescar” per veure l’anunci. Res de pop-ups aixafaguitarres; així dóna gust empassar-se la promoció de l’app de trading de torn! A més a més, també trobem deixalles que podem recollir per guanyar unes quantes monedes. Són petits detalls que demostren la cura, l’estima i el respecte que ha tingut el creador durant el desenvolupament del videojoc. Em trec el barret!

Impressiona que Jellyfishers hagi estat el Treball de Fi de Grau d’un alumne del Grau de Disseny i Producció de Videojocs que s’imparteix al Tecnocampus de Mataró. Tant a l’App Store com a la Play Store té cinc estrelles de valoració i un munt de comentaris positius. Tot i això, en Guillem (més conegut com a Goca), ja ha publicat un parell de videojocs; es va estrenar el 2018 amb BLiiNK – Staring Contest, també per a mòbils i que consisteix en “aguantar la mirada” als rivals i prémer en el moment just.

Un any més tard va publicar Hei a Steam i mòbils, una aventura gràfica d’apuntar i clicar amb una bona dosi d’exploració i trencaclosques, inspirada en els estudis Amanita Design (Machinarium, Botanicula…) i Double Fine (Broken Age, Grim Fandango…). Els tres videojocs els ha desenvolupat sota la marca Goca Games, encarregant-se en solitari de l’art, la música, el disseny i la programació. Quin crac!