La varietat i els jocs d’autor poden brillar amb tanta força que molts dels qui ens agraden els videojocs escollim aquestes produccions per sobre de la resta

El món del videojoc evoluciona i s’adapta a les circusmtàncies, els gustos i defineix el caràcter de cada empresa. Malauradament, estem veient, des de fa molts anys, sagues de videojocs que s’han perdut: Banjo-kazooie, Conker, Everybody’s Golf, Castlevania, Jak & Daxter, Sly, InFamous, F-Zero (més o menys)… Això es deu normalment a baixes vendes de la ip (propietat intelectual) o saga en questió, però, al final, és tan important que hi hagi jocs més petitons dins d’un catàleg d’una consola?

En aquest text intentaré desengranar i compartir la meva opinió i punt de vista sobre aprofitant el caliu dels polèmics esdeveniments recents. Sigueu lliures d’obrir debat i compartir-ne la vostra.

Abans de res: què és un ‘indie’, un ‘AA’ i un ‘AAA’

Sovint usem nomenclatures per definir i acotar conceptes complexos, perquè tothom més o menys els pugui entendre. En el món del videojoc, que n’està ple, dividim els videojocs depenent de la quantitat de diners que s’han gastat per desenvolupar el videojoc. La inversió, per tant, defineix quina etiqueta posem a cada obra: val a dir que no és pas una norma escrita en molts casos, ja que a vegades ens podem equivocar per falta de informació o simplement els límits són difusos.

D’aquesta manera, als jocs més modestos (els que valen menys diners de fer i no tenen darrere una gran estructura empresarial) se’ls acostuma a dir indies, que solen ser visualment més senzills —entenem per senzill un estil pixel art o menys detallat derivat del cost que suposa fer un apartat més realista— i amb una durada més curta, de 10-15 hores aproximadament (3 o 4 hores en els casos més petits).

Un doble A o ‘AA’ són els jocs desenvolupats per equips més grans (el nombre pot variar força) i la quantitat de diners invertits també és molt més gran. Alguns exemples poden ser el recent Sakura Wars, Valkyria Chronicles, Fire Emblem, Kirby, Hi-Fi Rush, Gravity Rush, Everybody’s Golf, Shadow Of The Colossus, Katamari o Helldivers. Com us diem, no està del tot clar, pot ser que en algun joc toqui per poc una gran producció o a la inversa; és una estimació aproximada i sempre oberta a debat.

Finalment, trobem els triple A o ‘AAA’, que són les grans producions, videojocs amb desenvolupaments molt més llargs i amb un cost absurdament elevats. Aquests son els més fàcils de destacar: God Of War, Spiderman, Gears Of War, Super Smash Bros., Final Fantasy, Halo, Forza, The Legend Of Zelda, Red Dead Redemption o Cyberpunk 2077 en son alguns dels exemples.

videojocs AA

Els jocs ‘AA’ són extremandament importants en qualsevol catàleg

Els ‘AA’ son títols importantíssims de qualsevol catàleg d’una consola. Aquests videojocs acostumen a extreure tot el potencial d’un equip creatiu: els jocs més grans i les superproduccions intenten no mullar-se massa ni sortir del que ja funciona o pensen que pot funcionar, així que les produccions més petites són les que poden donar un valor afegit al catàleg. Són videojocs que no venen tant precisament perquè surten d’allò establert, però són admirats pel nínxol dels qui busquem aquestes obres diferents.

Quan miro el catàleg d’una plataforma, em fixo en aquests videojocs: Hi-Fi Rush ha aconseguit de manera sublim unir el joc d’acció, el joc rítmic i les plataformes amb un context desenfadat i un apartat visualment meravellós; i Nier: Automata va fer el que semblava impossible en l’època: unir una història amb un transfons filosòfic i dur, amb un estil de lluita d’acció Hack and Slash i un contingut fora de sèrie.

Ara ho està fent Stellar Blade, amb una clara inspiració a Bayonetta i NieR, que uneix el Souls amb l’acció i una història vibrant i emotiva a voltes. Fumito Ueda ho va fa fer amb Ico o amb The Last Guardian, PlayStation amb PaRappa the Rapper, Ape Scape, Patapon o Gravity Rush… Així podríem estar tot el dia.

videojocs AA

La gràcia de les consoles és el catàleg que tenen i l’evolució que segueixen amb el pas dels anys. Tot és qüestió de gustos, per descomptat, però la clau recau, penso, presicament, en fer brillar tots els jocs i que aprenguem a gaudir-los de tota mena i dimensió.

Com us he dit, crec que el catàleg de qualsevol plataforma pot brillar amb llum pròpia si té videojocs d’aquest estil. Videojocs que arrisquin, videojocs que facin vibrar d’emoció, que transmetin una visió única i personal d’un autor o equip. Aquest article no va realment enlloc, però tenia ganes de buidar el pap. Què en penseu vosaltres? Quins videojocs destacaríeu?