Durant els últims anys, molts de nosaltres ens hem vist sepultats enmig d’un allau de videojocs completament inabastable. No només parlo d’aquells que acumulem a la prestatgeria o a la biblioteca digital, sinó també d’aquelles petites joies que se’ns escapen del radar per X o Y i mai arribem a conèixer. Per posar-hi remei, encetem una secció en què us recomanarem setmanalment un videojoc que potser heu passat per alt i us agradaria. No te’l perdis!

I comencem amb un videojoc que, personalment, crec que no va tenir ni de bon tros la repercussió que mereixia. Parlo de ‘Shadow Tactics: Blades of the Shogun’, publicat el desembre de 2016 pel ja extint estudi alemany Mimimi Games. De seguida veureu que es tracta d’un joc complexe, tàctic, de sigil i estratègia. Els qui ja tenim una edat, no podrem evitar pensar en ‘Commandos’, de finals dels noranta, ja que desprèn la seva essència per totes bandes.

Ambientat en el Japó feudal de 1615, us asseguro que aquest videojoc posarà a prova la vostra paciència amb missions llargues i complicades d’entre una, dues i fins i tot tres hores. Podria ser un inconvenient en els temps que corren, ja que la interfície pot ser una mica feixuga, però passa a ser una virtut gràcies a un bon disseny de nivells, personatges i uns escenaris del tot detallistes i colorits.

Podrem controlar fins a cinc protagonistes, cadascun amb les seves habilitats úniques que haurem de combinar amb astúcia: Hayato, un ninja molt carismàtic; Mugen, un poderós samurai; Aiko, una mestra del camuflatge i la distracció; Yuki, especialista en posar paranys i esquers; i Takuma, que ens ajudarà en les llargues distàncies amb un fusell de franctirador.

Serà clau planificar i executar amb precisió tots els nostres passos, ja que el més mínim error farà saltar les alarmes i aquí en el 99% dels casos significa morir. Pel teu bé, guarda la partida sovint. Inevitablement hi haurà bucles de prova i error. Tant és així que el mateix joc ens posa un temporitzador en pantalla per recordar-nos quan temps fa que no salvem el nostre progrés.

Però on trobem de veritat la teca i la versatilitat és en el mode ombra, una funció que ens permetrà «programar» una acció per cada personatge perquè les executin tots alhora; així podrem eliminar diversos enemics simultàniament i evitar que soni l’alarma. He de dir que el control amb comandament és una mica confús, així que us recomano sí o sí utilitzar el ratolí i teclat de tota la vida, si el jugueu des del PC, és clar. També el teniu disponible a consoles.

En fi, reconec que no és un videojoc per a tothom, ja que té un ritme molt pausat i requereix de moltíssima paciència, però us el recomano sense cap mena de dubte, especialment si sou uns nostàlgics del gènere.