Si alguna cosa bona ens ha portat el confinament, és deixar-nos temps per a jocs que tenim al calaix a l’espera de poder-los dedicar l’atenció que intuïm que es mereixen. Aquest és el meu cas i el del meu Persona 5, que duia al calaix des del 2017 (any de la seva sortida a Europa) esperant les condicions idònies per a poder ser jugat amb calma i dedicació. Havent passat ja per altres jocs de la mateixa companyia com els Shin Megami, era conscient que no serien poques les hores que hauria de jugar abans d’enllestir-lo (al voltant d’unes 130 hores finalment). Ha pagat la pena, sense dubtes, i un cop finalitzat us puc dir de primera mà que aquesta obra de la japonesa Atlus passa a ser un d’aquells títols que escriurem al nostre currículum de videojugadors mentre ens cau una llagrimeta. Dit això, avui vull parlar-vos una mica d’aquest videojoc, comencem?
El joc ens transporta a Tòquio, lloc on començarà a teixir-se una història marca de la casa, on el bé i el mal s’enfrontaran novament, mentre nosaltres encarnarem el personatge del Joker (Ren Amamiya per al videojoc, mentre que a la seva adaptació al manga prendrà el nom d’Akira Kurusu). Feta aquesta breu introducció, i amb la intenció de no aixafar la guitarra a cap ressagat (com era el meu cas fins fa només uns dies), anirem transitant entre diferents tipologies de joc que conformaran l’univers de Persona 5.
La primera és digne d’una visual novel, on ens aniran explicant la història fraccionada en dies i mesos, i on cada jornada se’ns permetrà de fer un seguit d’accions limitades, encaminades a aconseguir objectes, millorar les nostres estadístiques personals, i conèixer i interactuar amb els diferents personatges secundaris, enfortint el nostre lligam amb ells i elles, i de passada millorar les arcanes; una mena de cartes pròpies de cada personatge i que ens desbloquejarà nous moviments, habilitats i també Persones. L’altre tipus de joc, ens submergeix en un redissenyat JRPG pensat per a ser més àgil, fet que ha contestat a totes aquelles crítiques del gènere que el ratllaven de desfasat i lent.
Fer ús de tots els elements que Persona 5 ens acosta perquè millorem les nostres estadístiques, equipament, habilitats o ítems ens comportarà un bon grapat d’hores abans no hi acabem d’aterrar del tot. Tant és així que els desenvolupadors ens aniran dosificant totes aquelles eines de millora, habilitats, personatges nous i altres elements; d’una banda amb la clara intenció de no aclaparar al jugador (sobretot al nouvingut) i, per l’altra, d’anar mantenint la nostra atenció i sentit de progressió. És en aquesta planificació que es nota l’únic punt que jo destacaria com a incòmode en un joc de matrícula. Amb la perspectiva que donen els tres anys des de la seva sortida i sabent que fa poc s’ha estrenat Persona 5 Royal, es nota en la versió més antiga una clara intenció de donar lloc a una reedició.
Ho veiem en les limitacions d’accions durant les jornades i el final que esdevé més aviat sobtat, sobretot quan ja comences a gaudir de les darreres mecàniques que doten el joc d’una plenitud que dura poc a les nostres mans. Així doncs, tot plegat fa pensar que ja hi havia la llavor del Royal plantada (o pensada) i que es van limitar a fer dues tongades: una de retallada que ens obliga a fer-li una segona volta a través del New Game Plus, i una de més completa i deslligada on és possible concloure el joc d’una seguda perquè permet de fer més coses en una única jornada.
Sigui com sigui, i per anar ja enllestint, estem parlant d’un joc molt ben parit (i per descomptat ja es pot gaudir de l’edició Royal, que amplia l’experiència en tots aquells aspectes on el seu predecessor ens frena), que va fer un gir al gènere del JRPG quant a les seves mecàniques, i que ens farà viure un anime des de dins com poques vegades ho havíem fet fins ara. El joc aconsegueix transportar-nos a Tòquio, als seus carrers i paisatges urbans, i establir relació amb personatges que de segur a molts de vosaltres també us seduiran fins al punt de fer-los creïbles. No us perdeu tampoc les seves cinemàtiques ben treballades i abundants, i on tindrem l’ocasió d’endinsar-nos en format d’anime, encara més en la història d’aquest Persona 5 que sens dubte no us deixarà indiferents.
