El passat 3 de novembre es va estrenar a Catalunya i a la resta de l’Estat Espanyol la quinzena pel·lícula de One Piece (l’obra del gran Eiichirô Oda, l’artífex del manga amb més èxit i vendes del món). De la mà de Selecta Visión, els fans han pogut gaudir de One Piece Film Red en 3 formats diferents: versió original (VO) i els seus respectius doblatges en català i castellà.

Si ens enfoquem en els números, sens dubte és el llargmetratge amb més repercussió de la franquícia, convertint-se en tot un fenomen a nivell internacional. Al Japó, per exemple, ha liderat la graella ni més ni menys que durant 10 setmanes i l’han vista més de 12 milions d’espectadors.

Aquests registres tan esfereïdors fan que sigui una de les pel·lícules més reeixides de la història del cine nipó (fins al punt que ha tret Harry Potter del top 10 de films més taquillers del país). Pel que fa a Catalunya i la resta d’Espanya, segons Selecta Visión, en els seus primers 6 dies d’estrena One Piece Film Red ha estat tot un èxit amb uns 107.000 espectadors i una recaptació de més de 724.000 €, sent també el tercer film més taquiller del cap de setmana.

Per fer-vos una idea de la magnitud de l’èxit de One Piece Film Red, els llargmetratges anteriors -films 14 i 13- van fer uns números molt menors durant la primera setmana: One Piece Estampida, amb 26.000 espectadors (170.000 euros) i One Piece Gold, amb 18.000 espectadors i (115.000 euros).

Un esdeveniment extraordinari

Abans d’endinsar-me en el contingut de la pel·lícula, vull destacar el moment únic que es va viure a Barcelona amb l’esdeveniment organitzat per part de Selecta Visión al cinema Phenomena, on es va inaugurar la pel·lícula de One Piece Film Red en català amb la presència de l’equip de TOEI Animation, l’equip de Selecta Visión i altres representants institucionals (tant de la Generalitat, com d’altres països, com és el cas d’en Sato Yasushi, el cònsol del Japó a Barcelona).

A més a més, es va comptar amb Goro Taniguchi (director de One Piece Film Red i creador de la primera OVA de la sèrie, l’any 1998), Hiroki Shibata (productor) i Masayuki Sato (dissenyador de personatges). També van assistir alguns dels actors de doblatge que han posat veu al llargmetratge com en Carles Lladó (Ruffy), Marc Ullod (Jinbe), Marta Moreno (Uta), Àlex de Porrata (Law) o Toni Forteza (Franky).

Un altre moment especial va ser quan la cantant Miree (l’artista que posa la veu de les cançons del film tant en català com en castellà) va posar la cirereta al pastís amb una actuació inesperada en directe que va deixar els assistents bocabadats.

Sinopsi

La història se situa després dels fets de l’Arc de Wano i comença quan la tripulació d’en Barret de Palla, amb tots els seus integrants al complet, es dirigeix a l’illa Elegia (coneguda com l’illa de la música).

L’objectiu del grup és anar a veure l’Uta, la cantant número ú del món, que es disposa a donar el seu primer concert en directe. Malgrat que sempre ha amagat la seva identitat, es rumoreja que la seva veu és tan meravellosa que sembla “d’una altra dimensió”.

Per a sorpresa de la tripulació, l’Armada i tots els altres pirates i fans de la cantant, en Ruffy revela que l’Uta és la filla secreta d’en Shanks i que es van conèixer durant la infantesa. No obstant això, la relació entre en Shanks i l’Uta té un passat ocult que s’anirà desengranant mica en mica.

One Piece Film Red

One Piece Film Red és una oda musical

Avís: si no heu vist la pel·lícula, potser no us val la pena llegir més, les meves opinions contenen parts importants del film

Sota la supervisió i producció d’Eiichirô Oda, One Piece Film Red és trencadora, tenint en compte el format d’acció i aventures que fins ara tenien les pel·lícules de bell antuvi. Com a conseqüència, el que més destaca del llargmetratge són les seves cançons, en què l’Uta és l’eix principal del film.

Unes cançons en què la Miree ha fet una tasca encomiable, ja que havia d’estar a l’altura de ni menys ni més que l’Ado, l’artista que va aconseguir més ràpidament els 100 milions de visualitzacions a Billboard Japan; i certament ho ha defensat de manera excelsa.

Altrament, Goro Taniguchi s’ha deixat seduir massa per la idea de reflectir l’actual panorama musical del Japó (missió que ell mateix es va imposar i reconeix), i s’ha oblidat que estava fent una pel·lícula de One Piece. Malgrat que els temes són extraordinaris i l’escenografia que fa goig, em va donar la sensació que l’inici era massa lent i hi havia cançons que sobraven.

Pel que fa al passat de l’Uta i el seu vincle amb en Shanks i en Ruffy, hi ha flashbacks que ens transporten a l’essència que va fer enamorar-nos d’aquesta història fa molts anys. Uta, al cap i a la fi, no deixa de ser víctima d’ella mateixa i del seu talent innat. Però el seu desconeixement, el bloqueig emocional pel que passa i la resposta dels seus fans li genera la necessitat de crear un món millor, això sí, mitjançant uns actes cruels, egoistes i devastadors.

One Piece Film Red

Aquest excessiu protagonisme a l’Uta i el seu món provoca que molts personatges importants no brillin gaire, els moments d’acció siguin força insuls en línies generals i hi hagi massa falta de tensió durant gran part del film. Per no parlar de l’enemic final, en Tot Música, que tot i tenir un rerefons interessant, té el pitjor disseny, amb menys carisma i amb el potencial més desaprofitat dels últims anys.

Òbviament, l’MVP se l’emporta en Shanks, un personatge que té enamorat als fans de One Piece i que, tot i el seu breu pas per la pel·lícula, és qui més es llueix amb les escenes màgiques que ens regala, juntament amb la seva tripulació. Hi ha situacions que, si estàs al dia o ets coneixedor de la sèrie en català, et poden grinyolar bastant, com l’aparició de personatges que haurien d’estar morts o la forma en què presenten el nou poder d’en Ruffy. I, per descomptat, el fet que a en Blueno li diguin Bruno.

One Piece Film Red

En definitiva, One Piece Film Red és una pel·lícula que, tot i regalar-nos grans referències subtils, per gaudir-la de veritat has de veure-la amb una mentalitat diferent (com si no sabessis quina és la idiosincràsia de l’obra). Així que evita el prisma crític i les expectatives que tindries com a consumidor setmanal del manga o l’anime. Més aviat, t’has de fer a la idea que hi haurà moments en què riuràs, escoltaràs cançons que et faran taral·lejar i, en el millor dels casos, t’emocionaràs… però poc més.

Valoració (compte amb els espòilers!)

El millor

  • Gaudir un altre cop de One Piece en català després de tant temps.
  • Tornar a veure a en Shanks en acció.
  • La banda sonora de la pel·lícula i la qualitat de gran part de les cançons.
  • La presentació prèvia del film que es va fer a Barcelona.

No entenc

  • El poc profit que se li ha tret als Mugiwares i a la resta de personatges.
  • El moment kawaii d’en Thousand Sunny i la indiferència argumental que genera. Només seria respectable si fos el seu Klabautermann i tingués un motiu digne.

No m’agrada

  • El desgavell amb l’animació 3D i els horribles efectes especials quan en Ruffy i en Shanks fan l’atac final. Molt decebedor tot plegat.
  • La poca transcendència que tenen les escenes d’acció i aventures, tenint en compte que es tracta de One Piece.
  • L’enfocament de Red Film.