Segur que alguna vegada no heu pogut gaudir d’un videojoc per culpa de problemes territorials, polítiques empresarials o limitacions de traducció i doblatge. Al llarg de la història hi ha hagut centenars de casos com aquest; títols que no han creuat la frontera oriental (o americana) per diversos motius. Probablement us sonen obres com Chrono Trigger, Shin Megami Tensei, Mother (Earthbound) o Baten Kaitos Origins. Efectivament, són videojocs que no van arribar a casa nostra.

Per aconseguir-ne una còpia vam haver de gastar-nos un dineral en importar-les o fer malabars per aconseguir jugar-hi. Una tendència que sempre ha perjudicat al públic europeu i que, encara avui, inexplicablement segueix afectant-nos. Com veieu, la majoria de videojocs que protagonitzen aquests casos són d’aventures o de rol. Com bé sabreu, són gèneres que no tenen massa ressò mediàtic ni venen gaire (sobretot si ho comparem amb altres gèneres). Per si no fos prou, la localització o traducció amb uns mínims de qualitat suposa una gran inversió econòmica.

Ningú posa de la seva part

Suposem que ja heu arribat a la mateixa conclusió que jo: no surt a compte gastar tants diners per acabar probablement guanyant-ne menys. Cal destacar l’actitud hipòcrita i bocamolla (sobretot a les xarxes socials) d’alguns jugadors i jugadores que s’ofenen quan un videojoc no arriba localitzat en el seu idioma, però que a l’hora de la veritat només omplen l’estanteria amb els títols més generalistes.

I no només ens hem de fixar en els beneficis monetaris: si tampoc hi ha mostres d’interès tangibles ni a curt ni a llarg termini, no hi ha raons perquè les empreses ni tan sols considerin estudiar la viabilitat d’apostar pel nostre mercat. Però no tota la culpa és nostra: Hi ha moltes empreses, generalment japoneses, a les que no els interessa sortir de la seva zona de confort. Si ja els hi va bé al Japó, segurament no vegin la necessitat ni tinguin l’ambició de fer un esforç que suposa un risc.

La segona triforça de Nintendo

Nintendo ha assolit grans fites. Una de les més importants fou la seva intervenció durant l’època dels 8-bits quan, gràcies a grans títols com Super Mario Bros., va salvar la indústria d’una davallada molt brusca. Des d’aquell moment, la gran N ha protagonitzat diversos punts d’inflexió dins de la història del videojoc, com per exemple la localització de tres grans videojocs de rol.

A les acaballes de l’època de la Wii, quan la Wii U ja estava llesta per sortir al mercat, es va produir un canvi que macaria aquella generació: l’Operation Rainfall. Quan ningú s’espera que arribin més videojocs rellevants, s’anuncien tres grans títols de rol que destaquen per sobre de la resta: The Last Story, Xenoblade Chronicles i Pandora’s Tower. Evidentment, cap dels tres es confirmen per occident.

Logotip de la campanya Operation Rainfall

Aquesta decebedora però previsible notícia posa en marxa la comunitat americana i als mitjans de comunicació. S’envien milers de missatges per Facebook i Twitter, cartes escrites a mà a Nintendo of America i una infinitat de peticions a diversos fòrums que demanen la localització dels tres títols. Els alts càrrecs dels estudis desenvolupadors intenten posar ordre però, desgraciadament, no es mullen massa sobre aquestes reaccions. Només donen falses esperances a la comunitat amb promeses a mitges que no s’haguessin complert mai.

La insistència de la comunitat perdura amb força durant més de 18 mesos, els mateixos que es fa pregar Nintendo per trencar el seu silenci i anunciar el que tothom espera amb candeletes; Nintendo dóna llum verda al llançament occidental dels tres videojocs, fent embogir les xarxes socials davant d’un èxit inesperat, ja que Nintendo mai havia respost favorablement campanyes d’aquesta mena. També és cert que no se n’havia vist mai cap tan multitudinària.

L’Operation Rainfall es sentí com una victòria inèdita. Els tres títols van arribar a occident, tot i que amb una producció molt limitada. Només els primers en comprar-los o els qui hem pogut adquirir-los gràcies a la revenda  tenim la  gran  sort d’haver-los gaudit en el seu moment de forma legal. Malgrat tot, l’Operation Rainfall va significar un gran canvi dins de la indústria i va ser la prova del potencial que té una comunitat unida i inconformista.