Avui us parlarem d’Astral Chain, l’última proposta de Platinum Games per a Nintendo Switch. Estrenat el 30 d’agost de 2019, dirigit per Takahisa Taura i supervisat per Hideki Kamiya, Astral Chain ens ofereix un món on la humanitat està a punt de desaparèixer a causa d’una invasió d’éssers d’una altra dimensió. A nosaltres se’ns donarà un lloc al cos policial de “Neuron”, entitat encarregada de mantenir a ratlla les abominacions que estan afectant el planeta.

Pel que fa a la història, no descobrirem res sorprenent; una història del bé contra el mal, amb algun gir lleugerament previsible, però ben guarnit d’una brillant estètica manga a càrrec de Masakazu Katsura que a parer meu és de les millors parts del joc quant al seu embolcall. Sigui com sigui, si aquest joc té un paper rellevant a la prestatgeria de molts aficionats al videojoc, és per la seva jugabilitat, perquè és aquí on rau el segell Platinum amb majúscules; les sensacions al comandament estan molt ben trobades i la fluïdesa dels combats és excel·lent.

Astral Chain

A més a més, un punt trencador que aportarà una nova mirada a la jugabilitat dels jocs hack and slash serà jugar controlant el nostre personatge i la seva Legió (de les que us parlarem més endavant). No patiu, el joc no arriba a aclaparar-nos, doncs la majoria de moviments de la Legió els farà de forma autònoma, ara bé, caldrà sincronitzar els seus moviments amb els del nostre personatge humà, fet que multiplicarà el dany que podem arribar a fer i ens permetrà habilitar atacs i moviments especials que, un cop realitzada la combinació de botons correcta, ens facilitaran bastant l’existència.

Astral Chain compta amb petites pinzellades de Rol, un arbre d’habilitats per a cadascuna de les cinc Legions que podrem controlar, ítems de recuperació i millora d’habilitats, armes, skins de personatge i tot un seguit de missions principals i secundàries on posarem a prova la nostra habilitat al comandament, així com una amanida de trencaclosques que no passaran a la història per ser els més enginyosos de la humanitat, però que ens seran prou entretinguts.

Astral Chain

Seguim parlant del combat, concretament de les Legions, ja que cadascuna d’elles ens dóna la possibilitat de combatre de diferents maneres: la Legió Fletxa ens permet lluitar a distància, la Legió Puny té cops devastadors i ens permet de calçar-nos-la com si fos una armadura, la Legió Atxa destaca pels seus cops contundents i la possibilitat de protegir-nos amb un camp de força, la Legió bèstia ens permetrà rastrejar objectes i muntar-la per a desplaçar-nos ràpidament sobre l’escenari i la Legió espasa, la primera que rebrem i que considero més polivalent i útil quant al combat. A l’ús d’un d’aquests éssers hi hem de sumar la possibilitat de desencadenar-los i afegir-ne un segon a la festa, així que tingueu-ho present, doncs facilita molt les coses si volem arribar a treure bona nota (el platí) en acabar el capítol.

Al costat de les Legions hi serà el nostre personatge humà i el seu equipament; un blaster per a disparar a distància, un Bastó X per a donar cops ràpids, un Glàdius per a donar cops més contundents però pesants (i en conseqüència lents), i el Legatus que és una mena de comandament on van ancorades les Legions i que el/la nostre/a protagonista duu aferrat al braç. Totes quatre andròmines formen part de diferents mecàniques de joc i són millorables, passant per caixa i pagant amb diners i peces que anirem trobant pels diferents escenaris.

Astral Chain

Anem ja tancant la paradeta i toca dir-ho: a Platinum Games li escau molta bé Nintendo i a Nintendo li prova molt bé Platinum Games. Aquest és un tàndem que està donant fruits molt importants i que està posant de manifest una col·laboració entre ambdues companyies que les fa brillar. Encara que Astral Chain té alguns aspectes que senzillament hi són per donar-nos un marc mental que justifiqui les bullofes dels tous dels dits i alguns dels seus escenaris són una mica repetitius, tot queda compensat per un combat excel·lent (potser li manquen alguns petits temps d’invulnerabilitat com a Bayoneta). M’atreveixo a dir que obre la porta a ser millorat en pròximes seqüeles que podrien aterrar a Nintendo.