Aquesta nova entrega de ressenyes curtes la tornem a dedicar als metroidvania (veure capítol anterior), en aquest cas per parlar-vos de dos remakes i un videojoc d’autor.

Shadow Complex Remastered (ChAIR Entmt. – 2016)

Un soldat (o exsoldat) està de vacances i per atzar es troba amb una base militar secreta, on s’haurà d’infiltrar i acabar amb tots els soldats de la base si vol aturar una amenaça global. És una trama bastant genèrica, però aconsegueix que el jugador se senti com un One Man Army.

L’exploració (o infiltració) està molt ben recreada. A mesura que anem desbloquejant nous gadgets ens podrem moure més fàcilment pels passadissos o conductes de la base, així com pels túnels i abismes que formen les coves on es troba. A més a més, el backtracking té una bona recompensa en forma de power ups amagats.

L’acció és l’altre punt important en l’aventura; per fer front als enemics podrem optar per l’enfrontament directe amb les diferents armes que anirem aconseguint o sorprendre’ls per l’esquena i eliminar-los d’un sol cop. A banda d’assegurar-nos el camí, derrotar als enemics també ens proporcionarà experiència per pujar de nivell i millorar els atributs del nostre personatge.

  • metroidvania shadow complex
  • shadow complex metroidvania

Pel que fa a la música… un fet curiós de Shadow Complex és que la música és inexistent (exceptuant en algun boss); tot el que escoltarem durant l’aventura seran efectes de so com el degoteig de l’aigua per les parets de les coves o el soroll del sistema de ventilació de la base.

Shadow Complex és un metroidvania que globalment m’ha agradat i que de ben segur gaudireu si us agraden les pel·lícules de l’estil de La Roca, Die Hard o Missió Impossible.

Pharaoh Rebirth+ (KROBON Station – 2016)

Les escasses 6 hores de duració que té aquest metroidvania les gaudiràs enormement. Pharaoh Rebirth+ és excel·lent en quasi tots els aspectes… és una joia que cal jugar. La trama (en anglès) és boníssima; sense fer cap spoiler, diré que és adulta, té moments còmics genials i algun que altre gir.

El control és bo, tant en les plataformes com en el combat. Tot i no ser un videojoc que demani una precisió extrema, sí que té alguna secció més exigent. Per altra banda, la BSO del joc m’ha semblat fantàstica, canyera i intensa des del primer fins a l’ultim nivell i amb pinzellades èpiques quan ho demana la trama.

Cal dir que Pharaoh Rebirth+ és una adaptació d’un joc gratuït i té detalls que no estan polits del tot. El joystick del comandament ocasionalment falla; recomano canviar la configuració i utilitzar la creueta. Finalment, tot i que gràficament és correcte, té poques opcions pel que fa a la resolució.

  • pharaoh rebirth metroidvania
  • pharaoh rebirth metroidvania

Iconoclasts (Bifrost Entertainment – 2018)

En primer lloc, cal destacar que Iconoclasts ha estat desenvolupat per una sola persona i el resultat és un videojoc molt personal, amb apartats excel·lents i d’altres que no m’han convençut.

Iconoclasts té un estil pixel art molt cuidat; tant els escenaris, les animacions o les expressions dels personatges són genials. La música també és boníssima, amb melodies tranquil·les i animades, on fins i tot alguns personatges tenen el seu propi tema.

Pel que fa al progrés de l’aventura, és un joc molt lineal i que no recompensa l’exploració ni el backtraking . Els tresors sempre són materials i el crafting juga un paper tan secundari que fins i tot el pots obviar completament. També té un ritme bastant lent, on els diàlegs interrompen constantment i les noves habilitats que aconsegueix el personatge són escasses i molt espaiades en el temps.

Respecte al gameplay, el combat està poc elaborat i disparar tota l’estona acostuma a ser suficient per acabar amb la majoria d’enemics; només els monstres de final d’acte són interessants. No obstant això, els trencaclosques estan ben pensats i són divertits.

  • iconoclasts metroidvania
  • iconoclasts metroidvania

Finalment, el millor punt d’Iconoclast és la trama, desenvolupada en un món imaginari amb el seu propi lore i on tot el que estan fent els personatges (tant aliats com enemics) té un sentit i una motivació. A més a més, és una història bastant dura i les coses es compliquen de tal manera que la meva principal motivació per completar el joc era veure com acabaria tot plegat.

Recomano Iconoclasts, doncs? Si busques un metroidvania amb bona història, puzles divertits i no t’importa que el ritme sigui lent, segurament t’agradarà. En canvi, si prioritzes l’exploració i el bon combat, hi ha opcions millors.