Els puzles en primera persona potser no és un dels gèneres més coneguts, però hi podem trobar videojocs molt interessants als quals val la pena donar una oportunitat. Així doncs, en aquesta segona entrega de ressenyes curtes us en presentaré tres exponents, dos dels quals recomano.

The Talos Principle (Croteam – 2014)

Costa trobar jocs tan complets; bona trama, bona música, bons puzles, bona atmosfera… tot plegat conforma una obra mestra que recordaràs (i no miris el tràiler fins a haver jugat al joc, perquè hi ha un bon spoiler). Com en la majoria de videojocs del gènere, pots passar de la trama i anar directament als puzles, però recomano parar-se en els monitors que hi ha als nivells i interactuar-hi.

L’argument t’enganxa des de l’inici i a mesura que avances et sorprèn amb temes poc habituals com la moral o la mateixa existència. Voldràs saber qui és la veu que et parla, en qui confiar o què hi ha darrere de cada porta. Els gràfics realistes combinen a la perfecció amb una trama que et fa dubtar què és real, mentre que la música tranquil·la convida a reflexionar les moltes qüestions i puzles que s’hi presenten.

Finalment els puzles, que són la base del joc, estan ben plantejats i creixen en dificultat a mesura que el jugador disposa de més eines per resoldre’ls. I per si et quedes amb ganes de més… pots seguir amb el DLC Road To Gehenna, que manté la qualitat i l’esperit del joc principal.

  • puzles
  • puzles
  • talos principle

TRI: Of Friendship and Madness (Rat King Entmt. – 2014)

TRI té una mecànica bastant original; en unir tres punts es crea un triangle sòlid que pots usar com a plataforma. Això et permet crear des d’una petita plataforma des d’on saltar fins a un nou camí a força d’anar creant triangle sobre triangle. A priori, és una mecànica interessant i gaudeixes bastant els primers nivells, però quan ja portes 200 o 300 triangles creats es fa pesada i el joc ja no aporta res més.

Al final, totes les habitacions es resolen de la mateixa manera, apilant triangles un sobre l’altre. Tampoc ajuda una falta de polit general en els salts. A més a més, quan s’han creat molts triangles el joc falla una mica en les col·lisions. En resum, un joc que no recomano.

  • puzles tri
  • tri
  • puzles tri

Q.U.B.E. 2 (Toxic Games – 2018)

Aquest videojoc sorprèn gratament, ja que tot i no tenir unes mecàniques molt innovadores (moure cubs), els puzles estan molt ben pensats i la resolució sempre és gratificant. Mai et demana fer uns salts perfectes ni coordinar diverses accions alhora, sinó simplement fer els moviments correctes per adonar-te que tenies la solució al davant i no la veies.

L’argument (que està bé i no es fa pesat) es veu reforçat amb els gràfics i la música, que t’ajuden a sentir més real el lloc desconegut on es desenvolupa l’aventura. Si t’agrada el gènere, Q.U.B.E. 2 és un videojoc que de ben segur gaudiràs. A més a més, la seva duració, unes 5 hores, és la correcta perquè no s’arribi a fer repetitiu ni cansat.

  • puzles qube2
  • puzles qube2