Fa uns dies vaig llegir unes declaracions de Shawn Layden (antic president de Sony Worldwide Studios) en què assegurava que el model triple A deixarà aviat de ser rendible si continua per aquest camí. Aquesta és una premissa que m’ha fet pensar moltes vegades; com a jugador recordo amb molta més estima videojocs més humils que no pas grans produccions que costen un ronyó de tots els implicats en el seu desenvolupament.
Per qui no conegui el terme, triple A o AAA són videojocs desenvolupats a gran escala, amb un munt de recursos tant en l’àmbit econòmic com de recursos humans (actors i actrius, programadors, guionistes, animadors i animadores…). Un model del qual n’hem sentit a parlar de manera molt negativa en algunes ocasions, però que acostumen a oferir un resultat que ens deixa amb la boca oberta.
Desenvolupament i resultat
La gran majoria coneixem molts d’aquests videojocs que esperem amb candeletes i que firmen alguna de les nostres companyies preferides: Naughty Dog, Crystal Dynamics, Coalition, CD Projekt Red, Rockstar… Estem parlant d’equips professionals de dalt a baix i dels quals no en podem dir res més que coses bones si fem referència als seus videojocs, però sí que podem ser més lligamosques a l’hora de valorar la relació entre el temps invertit, condicions de treball i el resultat final.
El que fa trontollar aquesta fórmula és el poc marge de temps en què aquests equips han de tirar un videojoc endavant. Si una consola té una vida útil d’uns 6 anys, el desenvolupament del videojoc ha d’estar acabat abans que la plataforma es torni obsoleta en hardware, interès o vendes.
Per altra banda, veiem que alguns d’aquests videojocs -com pot ser The Witcher 3 o segurament Cyberpunk 2077-, duren una quantitat innecessàriament gran d’hores. No seria un bon videojoc si en comptes de 150-200 hores en durés 40-50? Quina és la gràcia d’allargar com un xiclet l’experiència afegint-li un miler de missions secundàries o un glossari que no s’acaba mai?
“Quina és la gràcia d’allargar com un xiclet l’experiència afegint-li un miler de missions secundàries o un glossari que no s’acaba mai?“
Noves consoles o hardware és necessàriament més potència? Doncs no. Fa un temps ja vam tenir aquest debat i el cert és que l’evolució no vol dir necessàriament millor apartat gràfic; pot significar la introducció de noves possibilitats amb el comandament en mà, així com altres maneres de jugar i gaudir d’aquesta potència, com les ulleres de realitat virtual o el joc en el núvol.
Creiem també que el model actual de videojocs triple A s’està quedant obsolet. És molt possible que no pagui la pena l’esforç que s’ha posat en el desenvolupament d’un d’aquests videojocs. Només sortiria a compte si s’aconseguís no haver de recórrer a la sobreexplotació de l’equip i es poguessin solucionar les falles d’aquesta fórmula.
