El tenis mai ha estat el meu esport preferit. M’agrada, però sempre l’he seguit en un segon pla darrere de futbol, bàsquet, entre d’altres. No obstant això, els videojocs esportius dels quals millors records guardo són els de tenis. Els Pete Sampras, la saga Virtua… Fins i tot vaig gaudir com un marrec amb el del Wii Sports. Per desgràcia, a partir de l’adolescència vaig perdre-hi l’interès; a banda del descens de sagues i llançaments, no en trobava cap que m’enganxés mínimament.
És possible que la tendència cap a la simulació i el realisme dels títols moderns, accentuada per les majors capacitats tècniques, no em proporcionés el ganxo que tant m’atreia. Aleshores vaig entendre que allò que tant em feia gaudir els videojocs de tenis no era només el mateix esport, sinó la combinació amb l’estil arcade. Partides molt ràpides, frenètiques i increïblement addictives per fer-ne una última que s’acabava allargant en moltes més. Crec que el tenis és un dels esports al que millor li esqueia.
Afortunadament, i amb el permís de Mario Tennis Aces, després de tants anys he reviscut aquells records amb Super Tennis Blast. Super Volley Blast ja em va donar moltes estones de diversió, però aquesta vegada ja puc confirmar que l’estudi barceloní Unfinished Pixel ha trobat la gallina dels ous d’or amb una fórmula d’èxit que té el potencial de convertir qualsevol esport en un fantàstic videojoc esportiu, especialment pels amants del caràcter arcade com jo.
De la mateixa manera que el seu predecessor, Super Tennis Blast ens ofereix uns controls simples però prou fidels com per sentir que estàs jugant un partit de tenis amb totes le lletres. Des del cop més bàsic fins a liftats, tallades, globus, esmaixades o deixades a prop de la xarxa. Tots els cops poden tenir un plus de qualitat si els carreguem prement ininterrompudament i tornem a prémer just al moment de fer-lo. Així doncs, el timming, precisió i bon posicionament cobra una vital importància, ja que durant la càrrega no ens podrem moure i un error de càlcul significa cedir iniciativa o perdre directament el punt.
Pel que fa a modes de joc, el principal és el World Tour, l’equivalent a la història. Començarem des de baix de tot del rànquing i haurem d’anar escalant posicions guanyant tornejos, però també administrant els nostres descansos per recuperar stamina i punts d’habilitat que anem rebent per millorar les nostres capacitats (tot i que no les he notat massa a l’hora de jugar). També trobarem les típiques partides ràpides o tornejos, a les quals els hi podrem modificar les normes de sets, jocs, tie breaks i dificultat.
No podia faltar el mode Super Blast, amb el que podrem afegir normes o condicions allunyades del realisme del tenis, com ara una xarxa que es fa més alta en alguns moments o un camp que va canviant de dimensions. Les partides d’aquest mode amb multijugador local són una meravella; les amistats que guanyeu jugant a dobles les perdreu si us enfronteu individualment. Finalment tindrem una sèrie de minijocs força entretinguts, com ara una diana, cèrcols o marcar gols de servei amb un porter en moviment. També els hi podrem ajustar la dificultat i guardar les nostres millors puntuacions.
Tot això amb la possibilitat d’escollir entre més de 400 personatges, alguns amb noms ben graciosos com Ruger Federek o Sirena Williams (no tenir llicències també té la seva màgia). A més a més, disposarem d’un editor força complet per personalitzar amb prou detall el nostre avatar. No és ni molt menys imprescindible per gaudir del joc, però sempre s’agraeixen aquesta mena d’afegits.
Super Tennis Blast és un videojoc simple i directe. Per mi és una virtut, tot i que puc entendre que una persona més afí a la simulació i realisme hi trobi certes deficiències. Per exemple, les animacions són bastant bàsiques, amb un moviment acartonat lleugerament forçat, mentre que en alguns moments hi ha petits alentiments que fan perdre un punt de fluïdesa al joc.
De tota manera, són aspectes millorables que no comprometen en absolut el que ens proposa com a bon títol d’estil arcade que és: partides ràpides, divertides i que vénen de gust jugar en qualsevol moment. A més a més, sembla que l’última actualització (a banda d’afegir la traducció al català) ha polit bastant aquests detalls de rendiment general.
En definitiva, no sé si Super Tennis Blast és el millor videojoc de tenis dels últims anys, però segur que és el més divertit. Per menys de 15 euros és un must-have si t’interessen els esportius arcade.
