“Així es veuen els gràfics de PlayStation 5”

I es queden tan panxos. Amb aquesta mena de titulars esquer, enganyosos i sensacionalistes, diversos mitjans de comunicació han encapçalat la seva notícia fast-food sobre la presentació d’Unreal Engine 5, la nova versió d’un dels motors gràfics més utilitzats avui dia per desenvolupar videojocs. No puc evitar reflexionar-hi com a periodista que també sóc. Per començar, no us sembla estrany que el protagonista dels fets no aparegui al titular? I no us sorprèn encara més que l’hagin substituït per colar PS5? Sota criteris periodístics, fins i tot seria debatible si té prou valor informatiu com per estar al titular. No ho hauria de ser que aparegui Unreal Engine. És de primer de periodisme.

Ja us deveu ensumar què passa aquí; PS5 crida molt més l’atenció, tant com perquè valgui la pena ignorar el verdader protagonista dels fets. És cert que la demostració tècnica que Epic Games ha ensenyat estava funcionant a temps real en una PS5 (suposadament, ja que no hem vist la consola físicament en directe), però això no significa que una Xbox Series X no l’hagués executat exactament igual. De fet, la presentació també menciona la consola de Microsoft i al vídeo no s’especifica que es tracta d’una PS5 fins al final. Epic Games treu pit de les filigranes que es podran fer amb Unreal Engine 5, no pas de la consola. Dit això, torneu a llegir el titular; no us trontolla una mica tot plegat?

Unreal Engine 5

No puc posar la mà al foc, però sembla bastant evident que PS5 ha estat l’escollida simplement per un acord de màrqueting entre Epic Games i PlayStation. Res més. Recordem que la demostració de 2012 d’Unreal Engine 4 també la va fer funcionar una PS4. És una jugada magistral; PS5 ha generat tant o més hype que Xbox Series X sense ni tan sols haver ensenyat encara la consola (hi sumem que Sony emetrà aviat un State of Play que segurament vol potenciar), mentre que la demostració ha tingut molta més repercussió gràcies a l’associació amb PlayStation, una marca molt més mediàtica que Unreal Engine 5.

Amb tot això vull dir que no té res a veure el primer titular i la seva connotació amb tot el que sabem havent-nos informat degudament. Tothom que estigui mínimament ficat en aquest àmbit entendrà de seguida de què va la cosa, però què me’n dieu del públic general o més casual? Llegint aquest titular i la notícia per sobre, segurament pensarà que aquest serà l’estàndard gràfic de PS5, assumint que és exclusiu i superior al de la competència, quan no és ni molt menys així. A més a més, aquestes demostracions tècniques les hem d’agafar amb pinces, ja que òbviament la companyia les produeix interessadament i sota les millors condicions possibles. La gran majoria dels estudis no trauran aquest potencial ni de bon tros, sigui per una PS5, una Xbox Series X o un PC de la NASA.

PS5 ha generat tant o més hype que Xbox Series X sense ni tan sols haver ensenyat encara la consola

Potser pensareu que estic filant molt prim i fent-ne un gra massa. Certament, aquesta falta de rigor i el sensacionalisme no són cap novetat als mitjans de comunicació, però amb aquesta breu anàlisi volia enllaçar al verdader problema que deriva de tot aquest merder. Efectivament, em refereixo a la toxicitat i a la guerra absurda i fanàtica entre consoles. Aquesta mena de titulars i notícies esperonen encara més el típic imbècil de Twitter que necessita fer sang sense motiu per sentir-se superior a la resta.

Doneu una ullada a les respostes de les piulades sobre la demostració dels comptes d’Epic Games, Xbox o Geoff Keighley (impulsor del Summer Game Fest, l’esdeveniment que ha acollit aquesta presentació). Veureu un munt de fanàtics escrivint autèntiques bajanades amb l’objectiu de ridiculitzar tothom qui pensi comprar-se una Xbox Series X o fent mofa de l’últim Inside Xbox (és com comparar taronges amb motocicletes, sobretot quan és una demo tècnica que no posa èmfasi en la consola que l’executa). Aquestes actituds són la fase més desfasada d’aquesta falta de rigor i responsabilitat.

No em malinterpreteu; sóc el primer que va quedar fascinat amb la demostració. Simplement em molesta que certes persones fanàtiques se la vulguin adjudicar per tocar la pera a qui té gustos diferents amb arguments fal·laços i infantils. I com a periodista, encara em molesta més que des dels mitjans de comunicació, en comptes posar seny des del principi, segueixin el joc mediàtic d’aquest despropòsit perquè és el que dóna clics. Indirectament i inconscientment, hi contribueixen.

Aquesta mena de titulars i notícies esperonen encara més el típic imbècil de Twitter que necessita fer sang sense motiu per sentir-se superior a la resta

A partir d’aquesta situació, lògicament el bàndol contrari va respondre amb la mateixa medicina, fent referència als famosos teraflops de més o utilitzant la vella confiable d’acusar PlayStation de copiar-se de tothom (fa uns dies, Sony va reanomenar la seva agrupació d’estudis interns com a PlayStation Studios, un nom similar al que utilitza Microsoft); com si Xbox hagués inventat les paraules “Game” i “Studio”. I per acabar-ho d’adobar, van entrar en escena els fanàtics de PC que es consideren una espècie superior i divina, mofant-se d’aquesta baralla “tercermundista”. Com ens hem allunyat del que realment importa i val la pena, el pobre Unreal Engine i els seus avenços, oi?

Anem acabant. Pel que fa a la reflexió periodística, crec que els mitjans de comunicació hauríem de ser molt més rigorosos en aquestes situacions. Però em temo que és demanar massa en segons quins sectors de la professió, així que no m’estendré més. Quant a la mateixa demostració i la toxicitat en general, només vull dir que, com segurament feu molts de vosaltres, passeu del tema i gaudiu del més important i del que menys s’ha parlat, que són les imatges que hem vist en pantalla. Seguim gaudint els videojocs d’una manera sana i sense fanatismes, però sempre amb una mirada crítica.