Si repassem el catàleg de les consoles que han passat per les nostres mans, els videojocs que primer se’ns venen al cap són els exclusius. Certament, la plataforma que aconsegueix el millor equilibri entre títols third party i exclusius de qualitat és la que acostuma a tenir la paella pel mànec i pot treure pit davant la seva competència. Ara bé, d’exclusius n’hi ha molts; no tots son superproduccions internes. No penso en un Zelda, God Of War, Halo, Forza, Pokémon o The Last Of Us, sinó en obres més petites que es dirigeixen a un públic específic. En aquests casos, quin és el propòsit de publicar-los en segons quina plataforma? Per què l’Octopath Traveller s’estrena a Google Stadia i no a PS4? Com és que la saga Yakuza no és encara a Nintendo Switch?

Em preocupa molt veure com alguns videojocs meravellosos s’estrenen només a una plataforma. Sense anar més lluny, Judgement és un excel·lent exclusiu de PS4 que, per sorpresa, ha venut molt millor del que em pensava. De fet, a Espanya va superar sagues germanes com Yakuza. SEGA va quedar molt satisfeta de les vendes a Europa, cosa que no és habitual. Al Japó es va esgotar pràcticament tot l’estoc en pocs dies. Si tant ha agradat, quin és el motiu per no publicar-lo també a altres plataformes?

videojocs exclusius

Un altre cas que se’m ve al cap és Voez, un videojoc musical per a dispositius mòbils i Nintendo Switch al qual li tinc molta estima. Amb unes vendes inicials que van rondar les 40.000 còpies, intueixo que a dia d’avui no seran gaire més elevades. A falta de dades oficials, crec que hagués estat positiu estrenar-lo a altres plataformes com PS4, PS Vita, PC o, com a mínim, incloure’l a serveis com Apple Arcade.

Són moltes les possibles raons a la qüestio que plantejo: contractes d’exclusivitat, traves de les companyies, dificultats econòmiques per desenvolupar més versions, etc. Potser l’empresa pensa que la plataforma escollida és la que millor s’ajusta al seu joc o simplement no es volen complicar la vida.

Alguns estudis com Atlus comencen a donar el pas amb videojocs com Catherine: Full Body, però encara hi ha un llarg camí per recòrrer. Crec que aquest tipus de videojocs mereixen més reconeixement i ser jugats per molta més gent. Odin Sphere Leifthrasir, Granblue Fantasy, Persona 5 Royal, la saga Yakuza, Hatsume Miku: Project Diva Megemix, Voez, Taiko No Tatsujin, la saga Hack, les obres de Quantic Dream… En definitiva, videojocs excel·lents que tenen més o menys èxit fora del Japó però que vendrien molt més i tindrien més reconeixement si arribessin a més plataformes alhora.

{"arrow":"true","pagination":"true","speed":"300","autoplay":"true","autoplay_speed":"3000","loop":"true","mode_bx":"horizontal","slide_to_show_bx":"1","max_slide_to_show_bx":"1","slide_to_scroll_bx":"1","slide_margin_bx":"0","slide_width_bx":"0","start_slide_bx":"0","ticker_bx":"false","ticker_hover_bx":"true","height_start_bx":"false","random_start_bx":"false","caption":"false"}

Per exemple, segur que Odin Sphere triomfaria a PC. El que vull dir és que, tot i que admeto que els videojocs exclusius tenen el seu encant, també crec que en segons quins casos són una oportunitat perduda tant per l’estudi com pel públic potencial que s’ho perd. La veritat és que m’encantaria veure Yakuza a Switch, Persona 5 a PC o Voez a PS4. I vosaltres, què en penseu de tot plegat?